MESTRES ARTESANS

Ahir, al Palau de Pedralbes, el serraller Rafel Codina i les artistes de l’esmalt , les germanes Mª Teresa i Margarida March varen rebre el diploma que els acredita com a mestres artesans.
He de dir que és una notícia que m’ha plagut intensament i que crec mereix l’oportú reconeixement .

Fa temps que els conec als tres , i gaudeixo de l’amistat de les germanes March , amb les que he compartit molts moments artístics, amb l’art com a genèric i l’esmalt com a punt de trascantó. Els tres son uns grans artistes que ha sabut elevar l’artesania a aquest nivell superior que els ha convertit en artistes de tot mèrit.

En Rafel Codina ha fet de la forja la seva vida. Al modus i manera dels grans serrallers del modernisme, en Rafel, dibuixa les seves creacions i desprès les materialitza de manera artesana, convertint tots i cadascun dels seus treballs en una veritable obra d’art.

Per l’altra part les germanes March , que per cert són cosines d’en Rafel, han seguit el tarannà de Vilasís que recuperà l’art de l’esmalt de la decadent iconografia en que havia Caigut. Dominadores tècniques d’excepció , concreten amb perfecció estètica i plàstica les seves inquietuds , més formals en el cas de Teresa, i més creativa en el de la Margarita , en uns treballs reconeguts per arreu.

Ara el reconeixement es fa públic amb aquest nomenament del que bo estaria existís un ample ressò, en especial en les autoritats, ja que no es tan habitual el reconeixement públic d’artistes de la nostra ciutat.

MATARÓ RÀDIO

Demà s’inaugura oficialment Mataró Ràdio que començarà a emetre el proper dilluns Dia Nacional de Catalunya.
He parlat alguna vegada de la mateixa, i no pas molt favorablement. M’agrada el disposar d’una Ràdio local, però evidentment el vestit que ens ofereix no és ni de bon tros el que mereix una ciutat com la nostra. Pot servir per Argentona, Vilassar etc, però no per Mataró. Les possibilitats amb que neix, la graella que s’insinua, els elements que li donaran cos, son massa minsos i apedaçats com per a bon segur, aconseguir un resultat acceptable.

Un va tenir la sort de veure nèixer Ràdio Mataró. No hi havien mitjans tècnics, les instal·lacions eren patètiques , i m’estic referint al primer local de Râdio Mataró , a la Ronda , en el pis de sobre d’una botiga de ceràmica popular que ara es troba en liquidació. Un despatx, un petit locutori, els discos ( vinils és clar) disposats en l’eixugaplats de la cuina ( era un pis normal)., un Revox i molta, molta il·lusió. Una cosa que no veig ara.

Sort que de moment si han encertat amb una decisió transcendental, com ho és anomenar el Cap d’Informatius. En Joan Salicrú és un excel·lent professional ( i no ho dic jo i sí la tasca que ha realitzat al capgros ) i a més és una magnífica persona d’aquelles que n’entren pocs en una dotzena. D’ell espero poder creure en una Ràdio, que just abans de néixer, no presenta moltes esperances.

SANT LLUC

En l’any en que n’acompleix 60 ( anys que no edicions) el Sant Lluc sembla tocat seriosament. I ho dic amb tanta tristor com fermesa.
No puc negar que avui el meu mòbil ha rebut moltes trucades. Ahir es va reunir el Jurat per decidir els seleccionats per la mostra i la tria va ser costeruda per diversos motius. Però avui han passat més coses que marquen un camí molt negatiu, i que poden portar a la col·lectiva a un veritable atzucac.

Un jurat, serveix per decidir. La qualitat del jurat d’enguany era incontestable ( Paco Rodon, Ricard Jordà , Imma Fontanals, Josep Puig Pla i Miquel Faidella) , per tant la seva decisió ha d’anar a Missa, caigui qui caigui, apreti qui apreti , ja és digui Associació Sant Lluc, Caixa Laietana, o el nom de qualsevol artista.

El Sant Lluc te dues possibilitats: apostar per la qualitat o per el populisme. La primera és bona i l’altra no. Fa ja un parell d’anys que s’ha encetat el bon camí, i no s’ha de tornar enrera, essencialment per què no hi ha cap raó ni motiu.

I que ningú enganyi a ningú. Que ningú parli de tradició, de festa dels artistes, etc. Ara que s’acompleixen 60 anys hem de recordar que el Sant Lluc va néixer com una aposta selectiva de qualitat, restringida als artistes professionals i en la que poder-hi exposar era un veritable honor.

Les noticies d’avui pinten bastos. El Sant Lluc està en un encreuament molt perillós. Que el patró els il·lumini, i que Sant Lluc sigui veritablement el dia dels artistes , i no pas el dels pallassos , del que també n’és patró.

Però sigui com sigui hi ha unes cartes que han quedat del tot marcades. I tots sabem que mai es pot acceptar jugar amb aquestes condicions.