divendres, de setembre 29, 2006

ANIVERSARI

Els artistes mai moren. La seva obra ens conserva el seu record. Encara que sempre es faci dur la seva absència.
Avui fa un any que vas marxar. T’enyorem

Pere Viada va morir el 29 de setembre de 2005

PROGRAMACIÓ

Sitges , ciutat amb una tercera part d’habitants que Mataró ha presentat la seva temporada artística. I parlem d’art, i no de teatre o cinema , amb el que pertoca als seus més que reconeguts festivals.
Sitges , població que plàsticament parlant no és res de l’altra mon, aposta per l’Art Contemporani ( titular de EL Pais 28 de set.). Per això exposa actualment a Anton Lamazares , i presentarà exposicions de Grau Garriga, Llimós, Puigmartí, Condé i gravats de Picasso. Tot això per no parlar dels actes del 75 aniversari de Rusiñol.
Com veiem un art contemporani igual que el mataroní de Can Xalant , més conegut com “El Cortijo” , ja que a més de semblar-ho externament, sembla que sols és per a ús exclusiu dels “señoritos” .

A més de Grau Garriga, amb gran relació amb Mataró, ja que començà a la fàbrica d’estores Aymà, de clara arrel mataronina , el cas de Rusiñol és perfecte per establir lligams.
A més dels bons Rusiñols dels que disposa el Museu ( exposats en la mostra del paisatge en les col·leccions dels Museus de Catalunya). No hem d’oblidar que el seu paper de pintor d’Aranjuez l’atorga al mataroní Sixto Albertí, que esdevé figura en la ciutat madrilenya on encara hi viu la seva filla i descendents.

Albertí, que al cap dels anys retornà a Argentona on va morir en una casa , fa poc enrrunada, que es trobava al carrer de Barcelona , identificada facilment per les pintures de la seva façana, era el gran amic de Rusiñol, i justament d’ell és el bust que es troba en els jardins d’Aranjuez.
A més Aranjuez és el segon tren de l’estat després del de Mataró. És zona de maduixes (com el Maresme) amb tren especial ( de la fresa) i és una conurbació de Madrid a l’estil de Mataró i Barcelona.

No veieu un acte comú amb artistes de Mataró a Aranjuez i en direcció contraria. Una mostra de Rusiñol i una recuperació de la figura de Sixto Albertí. I com no, un concert amb el Concert d’Aranjuez , i...?

Potser aquesta dinàmica és la somio per Cultura en la propera legislatura. Ara de moment... ajo i agua.... Per què queda clar que Aranjuez, Rusiñol i... queda molt lluny. I el nom de Sixto Albertí a bon segur és la primera vegada que el senten.

Son els grans coneixements del nostre inigualable ( per sort) PMC.