PASSAT I FUTUR

De manera més que escaient l’Alcalde de Mataró, feia presidir el seu blog personal del passat dissabte amb aquesta fotografia de “Ballamanetes” ( fot. Ciudad de la pintura) , l’aquarel·la de Rafael Estrany que presideix el seu despatx. El motiu , la inauguració aquell dia de la remodelació de la Rda que porta el nom de l’artista.
“Ballmanetes” és una obra de 1930 que aconseguí el Premi Nacional d’Aquarel·la . Va ser adquirida per subscripció popular i regalada a la ciutat.

Com veiem, fa molts anys que Mataró pateix sequera en l’adquisició d’obres d’art per el seu patrimoni. Potser per això cal apostar fort per aquesta “Proposta Mataró” com a Fons d’Art , format per la cessió d’obra significativa per part dels artistes locals.
Després del desencallament de la negociació just abans de l’estiu, estem a l’espera d’una propera reunió, una vegada que el tema està ja en mans dels serveis jurídics. Una reunió que pensem serà ben aviat, segons em comunicà el director del PMC Rafael Milan.

El que si observem amb certa sorpresa és que la posta en marxa del Fons tenia uns punts indiscutibles ,com eren la seva independència, la seva ubicació a Ca l’Arenas i el fet de que en el pressupost municipal existís una partida destinada a l’adquisició d’obres d’art d’artistes locals , per millorar el mateix. Per el que hem pogut veure en algun esborrany , aquesta partida de moment no existeix.

A qui pertoqui posar fil a l’agulla , que hi prengui cura.

PILAR LÓPEZ

En el EPS d’aquesta setmana apareix una excel·lent entrevista amb aquesta quasi centenària balladora. L’he seguit amb atenció ja que el seu nom m’ha portat al primer contacte que vaig tenir amb el “ball” com espectador i la immensa emoció que em va provocar.

Vaig veure actuar a Pilar López i el seu ballet a Mataró. Devia ser la segona part de la dècada dels seixanta , i el lloc penso que el Parc Municipal, o potser el Velòdrom. Pilar López i el seu ballet va actuar en l’entorn d’una cosa que es deia Festivales de España, que es tractava d’unes gires organitzades per “Información y Turismo” amb importants artistes que eren ofertes als Ajuntaments . Hi havia una mica de tot, tirant com no a “lo español” , però podies trobar-te amb alguna que altre sorpresa, en forma de teatre clàssic, zarzuela de nivell, o com en aquest cas el ballet español de Pilar López considerat en aquells temps com un dels millors del món.

Vaig assistir a la representació amb el meu pare, gran amant del flamenc i del ball anomenat espanyol. Sé que ho vaig fer amb recança. Era anar a un espectacle que no em cridava l’atenció i a més implicava després tornar a peu a Argentona. Però el resultat va ser excepcional. Vaig emocionar-me , com tan sols ho he fet en una altra actuació, quan vaig veure casualment a Antonio en l’escenari de l’interior de les Coves de Nerja.

Ara la seva entrevista m’ha portat a la joventut i a les primeres emocions d’una plàstica i una essència , la del ball, que m’eren , i encara em son , massa desconegudes.