DONES

Quin dia. Tot ell de bòlid, amunt i avall , i sempre envoltat per dones per totes parts. Al matí en el treball, aquesta tarda en el volei femení, ben aviat amb la gent de l’IME que celebrava avui un emotiu comiat a n’en Pep Fité , pal de paller de l’escoles bressols mataronines durant tants anys. I després seguiré amb dones ja que caldrà anar a buscar a la filla al cinema i fer de repartidora, de les amigues, com no. I.....
Potser per això que no em queda més remei que afegir el comentari de l’exposició “ On són les dones? “ que és actualitat en aquests dies a Can Palauet.

On són les dones? , és una exposició amb trampa. Trampa en el títol que sembla parlar d’una mostra protagonitzada per dones artistes, idea que encara es reforça amb el subtitulat “espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX, quan tan sols ho són en una molt petita part.

Trampa en el fil argumental ja que la dona i el seu espai és un element agafat amb pinces en moltes de les obres presentades , essent de forma majoritària més un element accidental del discurs pictòric, que no pas causa i raó com en seria escaient.

Trampa també en el context general de la mostra ja que a l’important llistat d’artistes participants, no hi correspon unes obres de parella importància. En general son obres de caire menor , poc representatives i fins hi tot en alguns casos, absolutament discordants amb la trajectòria del mateix artista , convertint a bona part de l’exposició en impossible juguesca d’aparellar obra i creador.

Amb tot això queda clar que tot es resumeix en un recull divergent i variat, sense un nexe fot d’unió que el sustenti , d’unes obres que ens parlen més de la diversitat de l’art català que no pas del sentit que n’és excusa de la mostra.

El fluix muntatge que converteix Can Palauet en un bigarrat mostroari, la deficient senyalètica de la mostra que no permet situar obres i artistes en el seu entorn estilístic i personal, converteixen a la mostra en un puzzle discret i de poc interès, que res te a veure amb la mostra parella amb tema de paisatge que fa un parell de temporades aplaudíem amb intensitat.

Una exposició que seria remarcable en poblacions de menys nivell en les que es difícil la presència dels grans artistes, però sdevé inacceptable en una ciutat com Mataró que cerca el seu lloc i el seu pes en l’àmbit cultural del nostre país.

On són les dones?
Espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX
Can Palauet
Del 20 d’Octubre al 26 de Novembre de 2006