dimecres, d’octubre 04, 2006

RECOLZAMENTS

Aquest dilluns en Perecoll va inaugurar exposició al Palau de Congressos de Madrid , allà al final del carrer Orense i ben prop del Bernabeu. La inauguració va ser un èxit, com ho esta essent l’exposició. No teníem dubtes de cap de les dues coses. Per un costat l’obre d’en Pere, a més de la seva vàlua, impacta de manera absoluta en un primer coneixement , i de l’altra per que Perecoll és sens dubte l’artista proper que millor sap vendre el seu producte, cosa que no és pas una crítica ans el contrari.

Tenien prevista l’assistència a l’acte en Jaume Graupera i en Rafa Milan , regidor de Cultura i director del PMC respectivament, però problemes de vol varen impedir el viatge, fet que motiva una clara reflexió.

En primer lloc la sensació alegre de que sembla que per primera vegada hi pugui haver un recolzament personalitzat a un artista quan aquest està en una fita important de la seva carrera. Un recolzament moral absolutament necessari i que fins ara s’obviava.
Però està clar també que per part del PMC va existir una negativa de col·laborar en l’exposició mitjançant catàleg, transport... ja que no hi havia pressupost.

Quin hauria de ser dons la postura del PMC?. Crec que en primer lloc recolzar l’obra de l’artista ajudant a que la seva presència sigui la millor possible. Després, si s'escau , la presència física. Si no, pot passar com ara mateix en que fàcil es caure en la temptació de pensar que val més dos dies a Madrid i viure la seva faceta cultural que no pas col·laborar en el cost personal que significa una mostra d’aquest tipus.

Això per no entrar en odioses comparacions, del fàcil que sembla viatjar a Madrid a lluir càrrec entre la intelectualidad i que difícil és acostar-se al carrrer de Bonaire per veure un Sant Lluc en el que hi ha pres part més d’un centenar d’artistes de casa.


Per cert l’organitzador de tot ha estat J.L,Montaner, un peculiar personatge que molt be recordaran alguns artistes mataronins quan intentava ser el seu manager, marxant, assessor per una quantitat fixa al mes i un petit percentatge en les vendes.
És l’única persona que he vist que hagi pogut treure de pollaguera al sempre tranquil Bis Lligonya., ja que aquell dia pensava que en Bis li trencava la cara.

La història és senzilla, Un artista forani que exposava a Mataró va ser entrevistat en el programa “Espai d’Art” , per invitació meva, com sempre es fa. Al cap d’uns dies va demanar unes quantes còpies a TVM i quan les va anar a recollir se li demanar una quantitat per cobrir despeses. Es va indignar ja que segons ell , havia pagat vint-i-cinc mil pessetes per aquella entrevista, i per tant considerava que tenia dret a tenir de franc totes aquelles còpies. Per demostrar-ho va presentar el rebut. En ell constava aquella xifra per l’entrevista, una de semblant per la crítica apareguda al cap-gros, una altra com a pagament per el crític, etc...

Espero que ara a la capital, s’hagi reciclat i en faci una acurada promoció.