18 D’OCTUBRE

Segons el calendari, avui és Sant Lluc, patró dels artistes. Un dia important per a mi. El meu pare, més boig per l’art que jo mateix, va voler casar-se en aquest dia, Avui en fa 57. L’endemà, després de la tradicional nit de nuvis a un hotel de Barcelona, visita al saló d’Octubre, on va coincidir amb José Luis Comerón. Històries que en un dia com avui retornen a la memòria explicada .

Soc fruit dons d’aquest dia. En el mateix dia em vaig treure el carnet de conduir. Un dia important sens dubte. Un dia en el que em sento feliç. Per a mi l’art segueix essent una cosa molt important , molt més a bon segur que aquells que remenen les cireres en el tema. D’aquí el meu desencís i els meus rebots.

Però avui estic feliç. Mai he pintat però és el dia del meu patró, i m’agradaria que ningú pensi el contrari.
Per tant. Felicitats als que viviu que les arts són important per a vosaltres. Avui és el dia del vostre patró. Avui és Sant Lluc. Felicitats.
(Per decència. Gent del PMC , abstenir-se)

EMPRESA CASAS

El capgros.com va ple d’opinions contra l’Empresa Casas. Qui ha seguit aquest blog sap que més d’una vegada he llençat la meva queixa davant el despreci continuat de l’empresa vers els seus usuaris.
Ara de cop i volta hom es llença a queixar-se i val la pena. El tracte de la Casas és en general indigne, i fins i tot insultant.
Per això m’agradaria pensar que algú de l’oficialitat farà alguna cosa. Fa un any i davant les meves queixes l’alcaldia va dir que en faria seguiment. Ara són múltiples.
Avui per avui la majoria dels serveis de la Casas son indignes i el tracte amb el passatgers encara més humiliant. M’agradaria rebre alguna noticia de que algú li ha tocat el crostó. Per poc que sigui serà merescut.

Avui per avui, en un país normalitzat, a l’Empresa Casas li seria retirada l’autorització. Però ens agradi o no, estem on estem. I que ningú s’enganyi. El transport de viatgers per carretera és responsabilitat de la Generalitat.

MONTILLA

Avui ha estat a Mataró. Òbviament no he assistit al míting, El meu vot és de totes totes per el PSC. La seva línia política crec que és la millor per Catalunya. És tant cert com penso que Montilla i de Madre en son una rèmora i mai em sentiré representant per ells, imatge d’una Espanya que m’agradaria enterrada, i absolutament contraries a la Catalunya d’esquerres en la que somio.

Per això em quedo bocabadat davant les declaracions de bons amics que es dediquen a cantar les lloances de Montilla, Per favor, sigueu honestos. Pregoneu les virtuts del PSC i la seva capacitat de govern que a bon segur afavorirà a Catalunya, sempre que el PSOE de Montilla i de Madre sigui capaç d’escoltar i no imposar.

Cal guanyar. Sigui com sigui, Montilla sempre serà millor que Mas, encara que costi trobar-hi la diferència.
I a mi em costa, i molt, malgrat estar convençut que el meu vot sols pot ser un , el del PSC , i repeteixo PSC , que si ningú és capaç de demostrar-me el contrari està molt lluny d’aquest PSOE que malauradament per a bona part d’aquells que ens sentim socialistes i catalans, es el que en veritat es presenta a les eleccions.
És aquella creu que hem de patir aquells que pensem en socialista i en Catalunya.
Sigui com sigui, però, guanyarem.