dimarts, d’octubre 17, 2006

DIVÍ TRESOR

Els del Sant Lluc aposten clarament per la joventut com ho demostren , no tan sols els diversos actes que programen, ans especialment en les col·lectives que serveixen per presentar el treball d’aquests engrescats creadors. Ara mateix al Casal Aliança ens ofereixen un mix amb la signatura de Ivan Jordà, Eduard Novellas , Marta Petit i Marc Prat.
Una mostra ben recomanable de la que adjunto la crítica publicada en el capgros.com


En l’aposta per la joventut , la gent del Sant Lluc , malgrat una certa tendència a la repetició , estan obtenint uns bons resultats que es fan escaients una vegada mes en la col·lectiva jove que presenten aquests dies al Casal. Encara que amb gust a tast, com si d’un assaig per exposar a Ca l’Arenas es tractés, la mostra permet un interessant judici al voltants dels seus protagonistes.

Marta Petit segueix amb aquesta aposta per el que podríem definir com poètica visual
contemporània , amb aquestes peces de traç continuat , en el joc d’un espai blanc separat i estructurat en raó d’una línia simple que marca la figura, el símbol i amb una senzillesa total, estructura el concepte i acaba l’obra. Una obra molt més complexa que en aparença i de gran comunicació visual.

Marc Prat segueix amb la seva sèrie “claustres “ en la que l’entramat geomètric i figuratiu cada vegada va esberlant-se més en uns camins de lleugeresa abstracte que s’ensumen dominats en l’horitzó.

Eduard Novellas presenta un complement del seu treball actual a Ca l’Arenas. El seu personal retrat com a ideari, recolzat ara amb una figura femenina que pot servir per encetar un nou camí de subtil sensualitat.

Ivanjot en canvi és la gran decepció. Amb obres de temporades anteriors, descentrades en la forma i el concepte, Jordà perd l’oportunitat de fer-nos avinent el seu bon fer que ara i aquí no està present en cap moment.

Una petita col·lectiva esdevinguda en tast prou atractiu per amants de la més nova verema artística.

NAU GAUDÍ

Avui arriba la notícia de la nova disbauxa en la malaurada Nau Gaudí.

Qualsevol cosa que diguem es poc i cal certificar, pesi a qui pesi, que els tècnics municipals no han estat a l’alçada ni de bon tros. És aquest una nova pedra en un camí que ningú sembla haver tingut mai clar, i en el que no s’hi ha esmerçat ni els esforços ni el seguiment que una obra tan important mereixen.
Cal dons retomar al camí, donar plantufada, - i alguna cosa més -, a l’irresponsable responsable de la malifeta , i d’una vegada per totes , prendre aquest treball com el que és , un fet important en el més que escàs patrimoni de la ciutat.

Ara però, si volem ser positius, caldrà fer reflexió i replantejar-se l’ús de la nau, ja que la proposició final era tan disbauxada que algú diu que si tots els entrebancs no seran una maledicció de Gaudí davant tal bestiesa.

Esperem que el temps de la realització, i l’oportunitat d’un nou consistori amb el desitjat canvi d’amo en l’apartat cultural, permeti una sortida més que digne a la Nau .

I aquesta dignitat ha d’estar en el continent i en el contingut.