PREMI PINTURA JOVE

Aquest dijous s’atorga el Premi de Pintura Jove de la Sala Parés, Tot aquell bon afeccionat sap que és el premi més important del país de pintura jove no contemporànea.
No han guanyat però entre els setze finalistes, hi ha dos mataronins : Màximo Almeida i Alberto Gil Romero. El primer, deixeble de Ricard Jordà i el segon, el nom més prometedor de l’art jove mataroní.
Dos joves que practiquen l’art que volen i sense cap mena d’ajuda. Ni exposicions a Ca l’Arenas, ni estades a Can Xalant, ni... Ni a bon segur, ni els coneixen els del PMC , ni tenen les seves dades.
Coses de Mataró, ja sabem...

(En la foto, obra seleccionada de màximo Almeida)

DE DIARIS

Dos notícies llegides aquests des en els diaris que no vull passar de comentar en veu alta. Al meu entendre son dues grans relliscades.
El Dr.Corbella és entrevistat a “El Periódico” . Parlen de tot i de res, de la seva propera paternitat coincident amb el fet de ser avi, de la seva tasca professional. Incideixen en el cas del segrest de la jove austríaca. Diu que no ho veu clar i davant de la pregunta de si creu que pateix la síndrome d’Estocolm la resposta es com una explosió: Està clar que el té. Igual que tots els marits que tenim la síndrome amb les nostres dones, les nostres segrestadores.
Mai més li faré cas.

Llegeixo que la gent de “Oh Polònia” (amic Tata- Xavier Noms) volia fer una paròdia del Barça. El títol excel·lent (Barçovia). Laporta i amics han demanat que no es faci.
Molta Unicef,( amb color groc , que el blanc ens provoca enemicofòbia) però seguim tan fatxendes com sempre.

TVM

Aquest dijous reinicio temporada amb “Espai d’art” a Televisió de Mataró, els dijous alterns de 20.00 a 20.30. Em fa molta il·lusió. I engauany per el que tots sabem, encara més.
Com em va fer il·lusió sortir a Mataró Ràdio amb un tall de veu en l’informatiu.
Per cert, Matarò Ràdio disposa en la graella de programes de musica, cinema, poesia, teatre, però no disposa de cap espai d’informació artística. Per què serà?.