ELS MENUTS
Avui s’ha inaugurat l’Escola Bressol “Els Menuts” en el vell edifici de l’escorxador que es dedicava justament a aquesta “especialitat”.
No coneixia l’edifici en viu , encara que crec que el sabia de memòria. Per raons professionals la meva dona hi ha estat molt implicada i com que inaugurar una nova escola no és feina fàcil i comporta un bon munt de problemes de tot tipus , i per això estem els companys , per escoltar i donar suport, d’aquí que un hagi viscut les mil i una històries entre arquitectes, dissenyadors, educadors, industrials, proveïdors... , que han acabat amb final feliç , com és aquest magnífic edifici que es converteix en la nova peça de la magnífica tasca municipal amb la xarxa d’Escoles Bressol.
No coneixia l’edifici en viu , encara que crec que el sabia de memòria. Per raons professionals la meva dona hi ha estat molt implicada i com que inaugurar una nova escola no és feina fàcil i comporta un bon munt de problemes de tot tipus , i per això estem els companys , per escoltar i donar suport, d’aquí que un hagi viscut les mil i una històries entre arquitectes, dissenyadors, educadors, industrials, proveïdors... , que han acabat amb final feliç , com és aquest magnífic edifici que es converteix en la nova peça de la magnífica tasca municipal amb la xarxa d’Escoles Bressol.
Un edifici en el que s’ha sabut conjugar perfectament patrimoni i practicitat. Colors vius, acurats jocs amb l’ajut de peces de petit enrajolat. Llum per arreu, amb el gran encert d’un passadís distribuïdor aclaraboiat que permet el lligam de les diverses zones. En resum, un veritable encert de tots els que han pres part en el projecte i que s’han marcat un bon punt en el seu historial.
L’acte l’ha presidit Ernest Maragall, conseller d’Educació. Si be havia llegit alguns articles seus ben clarificadors, no havia tingut ocasió de sentir-lo en directe. Al fer-ho , un acaba pensant que deu haver un gen Maragall que estableix unes certes estructures discursives i de to. Tancar els ulls quasi et confon de germà.
Maragall ha estat ben clar. Mataró és referència en el tema escoles bressol. Aquells que per una o altra raó tenim coneixement del que es fa i com es fa, ja fa molt de temps que ho sabíem. Però és molt bo que qui dirigeix la nau ho digui i ho digui tan clarament. Que marqui a la ciutat , a les estructures del seus edificis , a la línia pedagògica que es du a terme, com model a seguir en tot el país, és un elogi que ningú esperava , però certament merescut.
Un dia de festa per aquells que es mouen en l’ensenyament dels més menuts i alhora un gran dia de festa per a tota la ciutat.
Llàstima que curiosament , a Mataró que és la ciutat més avançada en quant a nombre proporcional d’escoles, en quan a qualitat i en quan a projectes immediats de futur , amb tres noves escoles al caure , sigui el tema de les Escoles Bressol un tema amb el que s’intenti sempre desgastar i desprestigiar al Govern Municipal. I més quan exerceix un paper que quasi no li pertoca.
Nota al marge.- Hi ha hagut cares de sorpresa quan Ernest Maragall explicava haver vingut de jove diverses vegades a celebrar Les Santes. La raó és molt senzilla. Una branca dels Maragall tenien , desconec si tenen encara , casa d’estiueig a Argentona, on es reunien un bon munt.
Del reconeixement d’Argentona als Maragall, està una magnífica escultura dedicada al poeta , que es troba al costat de la Pça de Vendre. Si passeu per allà , cal fer-ne una ullada encara que l’entorn no estigui del tot cuidat. És una columna de pedra, esculpida per Jaume Clavell en el que estan representats els millors poemes del poeta. És una bona escultura.
Nota al marge.- Hi ha hagut cares de sorpresa quan Ernest Maragall explicava haver vingut de jove diverses vegades a celebrar Les Santes. La raó és molt senzilla. Una branca dels Maragall tenien , desconec si tenen encara , casa d’estiueig a Argentona, on es reunien un bon munt.
Del reconeixement d’Argentona als Maragall, està una magnífica escultura dedicada al poeta , que es troba al costat de la Pça de Vendre. Si passeu per allà , cal fer-ne una ullada encara que l’entorn no estigui del tot cuidat. És una columna de pedra, esculpida per Jaume Clavell en el que estan representats els millors poemes del poeta. És una bona escultura.
2 comentaris:
Aniversario del Expolio del Archivo de Salamanca
Què diu aquest del "aniversario del expolio del archivo de Salamanca"...O és un ignorant o un fatxa. O les dues coses. Ara, això si... anònim. No dona la cara. Junts van ser molt valents, però per separat res de res. Visca Catalunya lliure i independent!!!!
Publica un comentari a l'entrada