dijous, de gener 24, 2008

JUAN MUÑOZ


Si avui em digués algú , et convido a veure l’exposició que més t’interessi a veiam si et treus la més que justificada mala llet per tot el cas Torres-García , no tinc cap dubte que escolliria anar a veure la mena d’antològica de Juan Muñoz que es presenta a la Tate Modern.

La primera vegada que vaig veure l’obra de Muñoz , crec que a un ARCO dels vuitanta , em va neguitejar i corprendre. És una sensació que es repeteix cada vegada que em trobo amb obra seva , i en aquest agredolç de sensacions em sento fort i dèbil alhora , atrapat sens dubte en aquest món que un sent real però que sembla extramurs.


Juan Muñoz un escultor que es molt més. Literat , coreògraf , filòsof , explicador d’històries que ens parlen essencialment de l’home i de les circumstàncies habitual de l’home de carrer. La soledat , la incomprensió, les il·lusions , els desenganys , la vida en una paraula, que flueix en un riu sense final en totes i cadascuna dels seus treballs.


Una exposició de la que deixo manllevades les imatges d’unes quantes obres . Unes imatges que espero il·lusionin i neguitegin tant com encara em succeeix. Unes imatges que motivin la curiositat per l’exposició que a partir de juny s’exposarà al Guggenheim de Bilbao.






És qüestió de prendre nota.

SITO RIVERA

Aquells que hagin entrat en el comentaris d’ahir potser hauran quedat sorprès per un missatge des de Japó parlant de Futbol sala.


Alguna vegada n’he parlat , però he de dir que vaig jugar a Futbol sala dels 23 als 35 anys , de manera federada i penso sincerament que no ho feia malament. Vaig començar a tercera regional i vaig acabar a Divisió d’Honor , passejant per tot l’estat , i enfrontant-me a mítics equips com l”Interviu” , que encara segueix essent capdavanter actualment.

En Sito , era un fi estilista, que dominava la pilota com pocs. Era un tipus “Guti” i jugava com els àngels. És de Mataró , amb germans coneguts . Em Jaume , mític baix dels Luis XV i en Juan José, president del Juventus.

En Sito, estudis d’advocat i treballant al jutjat, va ser dels primeres que va entendre el futur del Futbol-Sala. Va viatjar al Brasil , es va treure el títol d’entrenador i es va dedicar professionalment a l’esport . Entrenador del Miró Martorell, el millor equip català , va fitxar per el Polaris de Cartagena que anava per campió , però no li van anar bé les coses i va aprofitar l’oportunitat japonesa.

He visitat el seu blog i penso que li van molt be les coses i com exemple les fotos que acompanyen el comentari.

En Sito , a més de gran persona , és un gran entrenador , i bé faria el Patronat d’Esports de contactar amb ell per a tal de fer alguna cosa quan torni, de ben segur que triomfant , de la seva experiència japonesa, que no disposem de tants entrenadors de caire internacional com peixar-los de costat.

Sort Sito .