MÉS TORRES-GARCÍA

Avui, com no, he anat a fer la primera vista ben feta a l’exposició de Torres-García. Ho he fet per que calia ja que la passejada inaugural de dissabte era sols un most petit, un veure de que anava la cosa , de quin tarannà respirava. El diagnòstic era molt bo , quasi excepcional, però calia examinar-ho tot amb calma. I avui hem començat i com calia esperar he sortit eufòric per el vist , i menys eufòric per altres coses.

Del vist en parlarem abastament en els propers dies , encara que avui us presenti la columna per el Capgròs en edició paper ( reduïda) i digital. Vull agrair públicament que encara segueixin pensant en mi . per aquestes col·laboracions especials (Gràcies Vern).

Dic però que en parlarem abastament en uns dies ja que la mostra de Torres-García és molt més que una exposició, i més sota la nova mirada que ens presenta el comissari Marc Domènech, La pintura de Torres-García és més una literatura , una filosofia , una manera d’entendre la vida. I aquesta lectura , essencial per entendre bé el fer de l’artista sols es pot assolir després d’unes quantes mirades.

Però hi ha coses que segueixen sense agradar-me gens , es especial tot el que es refereix a la divulgació de l’exposició. Avui no queda cap anunci visible, no hi ha publicitat en els propis edificis del Museu i de can Palauet i sols queden les banderoles sense il·luminar de la paret de la Pça de l’Ajuntament , i es manté l’exposició com una mostra fantasma quan hauria de ser un esclat per tot el Maresme la publicitat de la mateixa.

Com deia fa pocs dies , no desitgem que Mataró sigui destí turístic d’una jornada?. Dons tinguin per segur que si avui ha vingut algun turista , de l’exposició ni se’n ha assabentat.
I els d’aquí tampoc. Quarts de set del vespre d’avui. M’acompanyen a la visita : una parella amb la que visito conjuntament Museu i Can Palauet , on hi ha una altra persona.
Trist , però que molt trist i lamentable.

En espera dons d’una lectura crítica més profunda , quedi aquí la columna per el Capgròs:

SENZILLAMENT MAGNÍFICA

Can Palauet i el Museu de Mataró acullen aquests dies l’exposició “Torres-García, darrere la màscara constructiva” , organitzada per la Fundació Caixa de Girona, que permet per primera vegada gaudir a Mataró de l’obra d’aquest artista , fill de mataroní i que va rebre aquí , en l’Escola d’Arts i Oficis i de la ma del mestre Vinardell, les seves primeres beceroles artístiques. Una exposició que cal dir de bones a primeres i amb tota rotunditat, que és al meu entendre, la millor exposició que s’ha celebrat mai a Mataró.

Torres-García és un dels grans artistes del segle XX , plenament comparable a bona part d’aquells noms que qualsevol de nosaltres pugui pensar. Ho és no tan sols per la magnificència del seu treball, ans també per la seva capacitat teòrica i pedagògica , establerta en el més ferm convenciment del significat del seu fer artístic.

Tradicionalment Torres-García es presenta en una dicotomia estètica clarament marcada per dues cares: la noucentista de les seves primeres èpoques i la constructivista que li va donar prestigi internacional i el situà en els principals Museus del món. És en aquesta exposició que Marc Domènec ens vol oferir un altra angle de mirada , situant el treball de l’artista en un sol pla que s’estructura sota l’eix del primitivisme que esdevé, segons Domènec , en element d’encaix i al voltant del qual pivota tota la seva creació .

Fonamentada en aquesta teoria, tan acceptable i/o discutible com qualsevol altra , l’exposició que s’inicia quan Torres-García ja ha abandonat Barcelona, aplega 44 pintures i 33 dibuixos, alguns d’ells exposats per primera vegada, i ens ofereix aquest caminar individual i independent que col·loca Torres-Garcia en un espai diferent, equidistant de la figuració i l’abstracció, bevent d’ambdues fonts , però essent únic i en certa manera irrepetible.

El post-noucentisme, l’art tribal, el primitivisme més estricta , el constructivisme tant en la vessant més críptica i geomètrica amb la seva iconografia tan personal, com aquest constructivisme de caire més realista i més entenedor per als no experts, van apareixent davant els nostres ulls mitjançant peces acuradament escollides que permeten en la seva detinguda lectura , observar aquest camí més lineal en realitat que en l’aparença, que va construint Torres-García amb la seva trajectòria, que va molt més enllà d’un simple caminar estètic per convertir-se en una filosofia vital que queda plasmada de manera intensa en totes i cadascuna de les seves obres.

Fora de la seva intencionalitat en cercar un nou camí analític , l’exposició que avui comentem és una lliçó general de conceptes , esperit i realització d’un artista de cabdal importància en el fer artístic del segle passat.

Una mostra d’obligada i repetida visita , amb un catàleg de primera magnitud i de la que, com bé deia el Regidor de Cultura , hem de projectar allà on anem. És imprescindible ja que si no , i degut a la pèssima gestió publicitària , molts son els mataronins que podrien passar per alt aquesta exposició, que no em cansaré de repetir, és al meu entendre la millor exposició que hem pogut veure mai a Mataró, i que el amants de Viladomat em perdonin.

Pere Pascual