dijous, de gener 10, 2008

DELS DIARIS

Avui en la lectura dels diaris em trobo amb tres perles que be paga comentar

PERLA 1.- KOLDO SARATXAGA

La contraportada de “El País” entrevista a Koldo Saratxaga. Per qui no ho sàpiga , com per ex, jo, és l’ex gerent dels autobusos Irizar , una empresa a la que va treure de la crisis i ha convertit en capdavantera en la fabricació d’autobusos. La frase de titular és impactant: “ L’empresa és una dictadura”.

Emfatitza que del que es tracta és de creure en les persones i treure’n el millor d’elles. Afirma que l’empresa del futur, que és la de la innovació, la creativitat i el coneixement, exigeix que els treballadors siguin partícips reals del projecte i se sentin motivats.
Parala de la democratització de l’empresa, estableix un màxim de quatre nivells salarials, repartiment equitatiu d’un 30% dels beneficis i un comportament ètic que obliga a tots a la transparència.

Per a ell la paraula empresa ha de ser substituïda per la d’organització, i s’han d’eliminar noms que ell creu vexatoris com plantilla, recursos humans o gestió de personal.
Acaba afirmant que cal “ collar a les màquines i mimar a les persones” , encara que està convençut que el gran problema és la manca de veritables líders. “Els caps estan aclaparats de treball per que no volen cedir el poder de la decisió. Tenen por i per això es dediquen a controlar , quan el que cal és estimular, facilitar i responsabilitzar”.

Una entrevista que avui tots els comitès d’empresa haurien d’haver deixat a la taula del cap, i que també haurien de llegir atentament els manaires dels partits polítics.

PERLA 2.-RAMON FONTDEVILA
És el Director del centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional.

L’entrevista que ens ofereix el “Quadern” de “El País” és enormement interessant ja que malgrat el que sembla en raó del càrrec sembla ser dirigent de mirada clara i tenint molt entesa la cosa , ben lluny de la sardana , l’espardenya i el pa amb tomàquet.

D’entre el molt , i el molt interessant que diu, em quedo amb la frase que el mateix diari remarca: “ Ha quallat una fórmula de cases regionals i de folklorisme en el sentit més arcaic”.

No sé si ho va dir pensant en Mataró o amb l’actuació de la Diputació de Barcelona , però en un i altra cantó caldria fer-ne reflexió.
En el que ens pertoca un dels punts importants de la nova gestió cultural haurà d’estar en la relació amb aquest tipus d' entitats , veritables andròmines que tenen molt poc de culturals i que han i estan mimades en grau màxim amb aquest erroni populisme de barri que ha dominat en el PSC local .

Un punt en el que caldrà ser valents.

PERLA 3.- ARNAU PUIG
El suplement de Cultura de l’Avui d’aquest dijous ens ofereix un magnífic reportatge amb l’Arnau Puig , historiador d’art , filòsof , pensador, ideòleg de Dau al Set i ben enamorat de Mataró amb una frase seva que sempre recordaré.

Era la passada primavera. Ella era jurat del Premi Torres-Garcia i havent estat ràpid el veredicte calia fer temps abans d’anar a sopar. Una passejada per el Centre històric va ser el camí escollit i l’Arnau , que anava amb Giralt Miracle i un mateix, va embadalir amb “La Confianza” on vàrem fer parada i quasi fonda.
Seguint el passeig em va dir molt seriós, fent joc de paraules : “Una ciutat capaç d’haver recuperat un espai com aquest ( La Confianza) , mereixerà sempre per a mi tota confiança”. I els dos vàrem esclafir a riure.
Ara és notícia ja que ha publicat un llibre fruit de molts anys de reflexió artística i filosòfica al voltant de la figura de Gaudí , i especialment en l’entorn de la Sagrada Família. Aquest assaig porta per títol “L’atzar en el camí del bosc” que és una frase de Heiddeger en el concepte de :”La realitat és dins el bosc , el camí és la intenció i la decisió està marcada per l’atzar”.

Segons Arnau Puig , la Sagrada Família és per Gaudí el seu Parsifal de Wagner. Ens parla de la recerca del servei als humils, del seu existencialisme total en la recerca de l’equilibri , de la seva realista capacitat en donar forma als sentiments i a la sensibilitat , el seu apropament a un cert surrealisme personal, que converteix a la seva arquitectura en una pregària.

Per ell, la clau de volta de Gaudí està en la seva gosadia : “Ser atrevit és l’essencial en aquest món. Hi ha ments que expliquen el món d’una manera , però n’hi ha que arriben al mateix punt des de una òptica diferent”.

“ L’atzar en el camí “ un assaig que es presenta ben llaminer. Per el tema , per el protagonista i principalment per qui el signa , el bon amic Arnau Puig.