LUCIE BOUNIOL

Aprofitant l’avinentesa de la festa Major de Sant Julià, - la Festa Major d’Hivern -, el Museu del Càntir d’Argentona presenta en la seva sala d’exposicions una mostra recordatori de l’artista francesa del segle passat Lucie Bouniol (1896 – 1988) , artista que va tenir una certa fama en el país veí i que ve de la mà de la població de Giroussens (prop d’Albi) ben relacionada amb Argentona ja que és també una ciutat amb referències ceràmiques.

Lucie Bouniol va començar a estudiar a l’escola de Belles Arts de Marsella i va aprofundir els seus estudis en la branca d’escultura a la de París. La seva fama comença després de la Primera Guerra Mundial ja que realitza nombrosos monuments funeraris dedicats als soldats morts , i ho fa trencant la imatge tradicional del soldat i donat protagonisme a unes imatges familiars , - la dona i els fills -, és a dir justament la mateixa idea que Manuel Cusachs realitzà per el Monuments “ a los Caidos “ que estava a la Pça de les Tereses i que va ser dinamitat.

Exposa sovint al reconegut saló dels artistes Francesos i al saló de Tardor , rebent l’encàrrec d’una font per a l’exposició Universl de París de 1937.
Gran amiga de Colette , amb qui mantindrà sempre una ampla correspondència , va exposar regularment a diversos indrets de França , en especial a Paris , i en diversos països.

Ara a Argentona es presenta una mostra d’una vintena llarga de peces , amb domini del dibuix i el pastel i l’afegitó d’un petit grup d’escultures. Son obres essencialment de caire costumista en les que domina una bona factura però sense cridar molt l’atenció. Però tot es capgira amb tres obres de bona mida que presideixen la mostra. Son treballs molt acurats , en un estil que ens porta el record de Nonell, desenvolupats amb destresa amb una dinàmica a l’estil Cézanne , amb un impacte important en el que el gruix del carbonet delimita espais i marca posats i s’estableix una dinàmica de tensions certament remarcable.

Una exposició si més no curiosa, que permet endinsar-nos en una època de l’art francés ben desconeguda per nosaltres.

GUIA

El museu del Càntir ha aprofitat també la festa per presentar la Guia del Museu que mereix tota mena d’elogis.

Ha tardat molt, a bon segur que massa , però el resultat final ha estat molt bó. Una guia ben dissenyada , amb senzillesa , sense buscar la quadratura del cercle ans al contrari, cercant l’útil . Fugint de les grans fotografies per dedicar-se a les peces de la col·lecció que malgrat la dificultat apareixen netes en la reproducció .
Si a més l’índex sembla acurat i l’explicació vol ser això, explicativa , i no pas acadèmica , caldrà convenir que la Guia del Museu del Càntir és una bona guia que nosaltres us recomanem amb tot plaer.

SOY

Ahir m’arribava la notícia de que l’ex –alcalde d’Argentona i actualment alt càrrec de la Conselleria d’Indústria ocuparia la Presidència local d’ERC, en demèrit de l’actual president i de probables candidats. Notícia que avui ja s’ha publicitat.
Encara que alcalde “independent” d’Argentona quan ja era responsable de política local d’ERC , sempre ha militat a Mataró i no a Argentona que seria el lògic.

Com molts saben , he viscut molts anys a Argentona on encara hi viu bona part de la meva família. Avui n’he tingut trucada telefònica i m’han acompanyat en el sentiment si Soy entra en la política local.

I us puc ben assegurar que qui m’ha trucat em considera políticament del tot moderat.