EL MAR



El mar ha estat element recurrent en el treball de multitud d’artistes. Ho ha estat a bon segur ja que el mateix permet expressar sensacions i emocions de maneres diverses , des de la calma a la tempestat , i des de qualsevol dels ismes o estètiques en els que ens vulguem endinsar. M.A.Soler que ara exposa a Lolet Comas, Galeria d’Art el pren com a únic protagonista dels seus treballs.
Soler vol al mar de protagonista. No li agrada el concepte més tradicional de les “marines” , que bé es podrien definir com paisatges amb “aigua” . Per ella el paisatge és l’aigua en tota la seva intensitat, en la que com afegitó pot aparèixer o no, un vaixell que tan pot ser simple anècdota com assolir un cert nivell de co-protagonista , mentre que més rarament apareix en la llunyania un esborronada costa amb l’únic sentit d’aconseguir distàncies i proporcions .

Ens trobem davant un esquema que pot donar molt de joc si se sap jugar amb intel·ligència i no es vol caure en la simplicitat del decorativisme , però lamentablement l’artista prefereix aquesta facilitat compositiva i converteix la seva exposició en un recull d’obres que encara que siguin divergents en el detall temàtic, estan tallats per un mateix patró en el que predomina més la fredor del truc de l’ofici, l’impacte de la impostada emoció, que no pas el sentiment vibrant que es podria generar en aquestes condicions.

Certament cal reconèixer unes qualitats tècniques en el joc de la pinzellada , el ritme i el color, però queda clar que aquests detalls positius estan dirigits cap un efectisme per espectadors poc exigents. A més , moltes de les obres amb presència de barques de diversa mena , presenten evidents problemes de “connexió” entre l’eix ( el mar) i l’objecte ( el vaixell) i queden distorsionats en unes perspectives poc reeixides , que fan perdre la força de l’impacte buscat.

M.A.Soler una artista de molt ofici i poc benefici, en una exposició que extasiarà a afeccionats poc exigents , mentre que serà objecte tan sols d’una ràpida visita a tots aquells que pensin que amb el mar de protagonisme es poden aconseguir fites molt més reeixides que les que avui comentem

Galeria Lolet Comas. Pintures de M.A.Soler
Del 2 al 29 d’Octubre de 2008

MUSEU de MATARÓ I TREBALL,
ELEMENTS INCOMPATIBLES ?.


De fa molt temps diem que el Museu de Mataró és una absoluta rèmora en l’activitat artístic i cultural local ,no desenvolupant ni de lluny el paper que té encomanat. Defensem igualment de forma periòdica que algú hi hauria de posar mà per redreçar la situació, que hauria de passar per la destitució ( ben merescuda) del seu director i l’establiment d’un nou organigrama en el que la feina en fos eix motriu i el Museu entengués el que és obvi per a tots , que ha de ser locomotora de l’activitat cultural local en el seu camp

D’igual manera estem convençuts que el pas del temps deixarà a cada persona al seu lloc, i en aquesta situació, el Sr. Carles Marfà , director del Museu durant molts , masses anys , quedarà retratat com una de les persones més nocives de l’art mataroní de molts anys.

Algú es pot preguntar a què ve ara i aquí aquesta atzagaiada , i la resposta és ben senzilla. Visitant les mostres inaugurals de la temporada de Ca l’Arenas ( dependents del Museu) i veient no tan sols el seu poc interès ans també el sentiment de deixadesa del ja vist , (en la mostra anyal que ha de representar els Fons de l’entitat ), ens va venir al cap que feia temps que no ens acostàvem a Can Serra , seu central del Museu i en veure la raó he de dir que la cara se’m va caure de vergonya.

Al Museu s’exposa actualment l’exposició “Art religiós del Museu de Mataró”. És una exposició magnífica del tot recomanable i així ho vàrem dir en el seu moment ( veure post del 2 de juny ). Però era una exposició que estava prevista per dates del 21 de Maig al 6 de juliol. Avui estem a 8 d’Octubre i la data actual de cloenda és ,- veure agenda cultural -, el dia 26 d’aquest de mes
.
En resum i dit d’altra manera, que una mostra programada per 1 mes i mig , ha passat a romandre oberta cinc mesos i una setmana. Algú és capaç d’explicar-ho , i més tenint en compte que no ha estat pas una exposició d'aquelles de molta audiència i clamor popular?.

M’agradaria que per una vegada algú és mullés, i sabedor que gent que forma part del Consell Rector de l’IMAC , i per tant que ens representen a tots ,son lectors habituals d'aquest blog, a ells els hi trameto la pregunta. Quina és la causa d’aquesta exagerada i més que injustificada pròrroga ?. No sé quina serà la resposta , però l’expressió ganduleria em dona voltes i voltes pel cap.