TALLER DE GRAVAT.

El passat dijous i quasi d’amagatotis , - quina diferència amb el rebombori de l’Aula de Teatre -, el Taller de Gravat municipal presentava els resultats del seu darrer curs sota el títol de “L’aiguatinta ( resines )”. El lloc , l’Espai F.

Poques coses son tan valorables com la imatge de marca. La certesa de qualitat que et dona ja de bell antuvi el saber que els responsables d’un cert fet son... és un element impagable , però alhora difícil d’aconseguir. En Jordi Rosés i la Pilar Lloret son uns d’aquests rara avis que sols saben aixoplugar sota el seu nom i el seu treball uns discursos de qualitat , que a més acostumen a anar acompanyats d’un discurs didàctic que millora el nostre coneixement alhora que augmenta la nostra passió per allò que és raó de la seva vida: el gravat en totes les seves múltiples varietats. Tot en el nivell d'excel·lència que els caracteritza com si de veritable imatge de marca es tractés.

Ara reafirmen el nostre pensament amb aquesta exposició d’obligada i repetida visita , de la que en parlo en aquesta crítica que apareixerà la propera setmana al Capgròs.

DE MARCA

Encara que segueix essent el gran desaprofitat de la cultura local , el taller de Gravat municipal , de la mà de Jordi Rosés i Pillar Lloret està assolint un nivell d’excel·lència que ja voldrien per a ells molts dels anomenats tallers de gravat de renom que s’escampen per l’estat.

Seguint la seva teoria didàctica dedicada als creadors , en el curs passat el treball ha estat dedicat a l’aiguatinta ( resines ) mètode de reproducció calcogràfica de la família de les tècniques a l’aiguafort que permet un resultat parell a l’aquarel·la ( aiguatinta ) tot permetent també el dibuix directe sobre la planxa amb pinzell o similar ( aiguatinta al sucre).

La vintena d’artistes participants es llueixen en el bon grapat de peces presentades de les que és difícil fer esment particular. Tots ells mantenen la fidelitat al seu estil personal en el que desenvolupen unes treballs absolutament acurats , de valuós mèrit tècnic i el que és més important de veritable vàlua artística i comunicativa , que sols podrà ser mediatitzada pel gust personal del receptor que es quedarà amb un o altra , però no podent mai negativitzar res del presentat.

A més , la mostra està presentada amb l’elegància habitual, amb un catàleg magnífic en la seva simplicitat , en el que s'aplega una magnífica reproducció individualitzada de cada participant amb la corresponent lliçó teòrica , el que ens permet endinsar-nos en els coneixements de les diverses tècniques del gravat.

Una exposició aquesta , que no sol és d’obligada i repetida visita , ans també hauria de ser exemple per a tantes altres plenes de fatuïtat i buides de contingut que mereixen tanta propaganda, front al silenci d’aquesta de la que no em cansaré de dir és del millor que haurem pogut veure a Mataró en aquest any 2008.

Taller de Gravat de l’IMAC
L’aiguatinta ( resines) . Espai “f”
Del 16 d’Octubre al 30 de Novembre de 2008

TOUR DE FRANÇA

Si no hi ha res de nou el proper 9 de juliol ( dijous ) allà un poc més de les cinc de la tarda , la gran boucle passarà per Mataró. Poc abans ho haurà fet la caravana publicitària amb tot el seu espectacle i parafernàlia , i un , espera poder fer alguna història amb la feina , per poder estar al peu de la carretera per veure passar com un llamp als “gegants de la ruta”.

No sé si en les dues darreres ocasions en que el Tour ha arribat a Barcelona ( 1957 i 1965 ) va passar o no per Mataró. De la primera no recordo res ja que era molt petit, però en canvi tinc molt clara la segona , ja que era un divendres en que m’examinava de Revàlida de Quart , la que et donava el títol de Batxillerat elemental.

Encara que jo estudiava a Valldemia ,aquests exàmens oficials es celebraven a l’Institut , que llavors es trobava a la Pça de Cuba , i que actualment és l’escola Angeleta Ferrer. En aquells moments jo era un apassionat del ciclisme i no em perdia cap ni una de les retransmissions televisives de després de dinar.

Aquell dia vaig fer una examen de revàlida molt ràpid per poder veure l’etapa a casa d’en Joan Felip Puig ( fill de la Rosita ) on vàrem arribar amb el temps just per veure com en José Pérez Francés arribava guanyador ( veure foto) després d’una escpada de 223 Km des de Aix les Thermes.

Aquest any espero veure-ho millor i en directe.