L’ERÒTICA DEL VIDRE

El vidre és potser el material d’entre tot el conjunt de tècniques que abans s’anomenaven “arts aplicades” que de manera més costosa està adaptant-se a les noves tendències de l’art . Mentre altres disciplines com ho puguin ser la joieria , la ceràmica , l’art del tapís... , han anat trobat el seu espai , el món del vidre a, bon segur degut a la complexitat i dificultat del domini de l’ofici , ha quedat reduït a aquella zona fronterera de sempre difosa definició com ho és els límits entre art i artesania.

Ara l’ACAV (Associació Catalana de les Arts del Vidre), aplegant a artistes i artesans d’aquest camp, vol potenciar les possibilitats creatives del vidre , reivindicant el seu paper en el camp creatiu. “L’eròtica del Vidre” , exposició que aquests dies roman a Mataró a la Sala de la Caixa Laietana de la Pça de Sta Anna, és com els mateixos organitzadors expliciten una bona oportunitat per donar a conèixer les diferents tècniques , sensibilitats , visions i possibilitats artístiques i creatives d’aquest material.

És per això que aquesta exposició que paga la pena visitar , ens presenta detinguda mirada de les dues cares de la qüestió: La tècnica , més artesanal , i l’estètica , més creativa. Difícil és fer-ne valoració estricte del camp tècnica ja que els nostres coneixements , com a bon segur els de la majoria de visitants , són limitats en aquest camp , però existeix l’evidència d’unes capacitats ben remarcades que essent en essència virtut potser esdevenen rèmora final.

Diem això, ja que sigui quin sigui el camí creatiu emprat s’ha de tenir molt en compte que el que val és el resultat comunicatiu final , i la tècnica sols ha de ser mitjà per assolir-lo i mai finalitat , concepte que no sembla pas après per tots els participants en aquesta exposició .

Per això , tot recomanant la visita , voldria aconsellar separar clarament fons i forma , i acceptant el domini tècnic de tots quedar-se en la vessant més artística en la que si eliminen unes poques peces , en resta un conjunt prou valorables. I més quan l’aposta comú en un tema tan complex com ho pot ser “l’eròtica” , dona pas a resultats que van de la sensibilitat al concepte de la risible evidència.

Menció apart mereix Esther Aliu , aquesta artista gironina resident de fa poc a Mataró que ara ens fa presentació pública amb un treball que conjuga perfectament els dos elements dels que anem parlant: una tècnica acurada i de ple domini i un concepte sensitiu en el sentiment interior alhora que plaent en el seu desenvolupament estètic. Una obra que ha de ser tast d’una mostra més complerta.

L’Eròtica del Vidre. ( diversos autors)
Sala d’Exposicions de la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna)
Del 2 al 19 d’Octubre de 2008

(fotografies manllevades amb el permís de Marta Teixidó)

MATARÓ RÀDIO

Apareix avui al capgròs.com l’increïble notícia de l’acceptació d’una desviació de pressupost en l’ampliació de Mataró Ràdio de 61.000 euros , amb el que el pressupost definitiu passa de 260000 a 322000 euros , és a dir més de cinquanta millions de les antigues pessetes.

No cal ni comentar la notícia que es comenta ,- negativament per cert -, per si sola. El que si caldria recordar a l’Executiu que aquesta ràdio no és ni la que la ciutat precisa , ni la que la ciutat vol. Que fora dels informatius , els esports i el parell de programes professionals , la resta és de molt escassa qualitat , nul interès i menys transcendència i que caldria capgirar el concepte i els continguts com un mitjó. Així els resultats son els que son , és a dir que no s’escolta i que per tant no exerceix aquell paper de servei públic que teòricament hauria de prestar.

Però ni Mataró Ràdio , ni molt menys Maresme Digital ( a bon segur el més greu error del Govern Baron ) ni el Butlletí Municipal serveixen per a res més que per acomplir aquesta obsessió malaltissa del Govern Municipal per controlar la mirada pública. I ho fan amb una despesa massa important per a tan poc benefici personal i nul en la ciutadania.

Un replantejament de tot aquest tema és obligat. Però qui ho ha de fer?. No serà Carlos Fernández que ha assolit el nivell més alt del “frègoli” de trascantó , defensant front Convergència el paper del Consorci de Normalització Lingüística i els Cursos de Català. No sé com pot haver reaccionat el seu estómac davant aquest furor catalanista que òbviament haurà causat xoc anafilàctic amb el seu espanyolisme visceral. El millor en aquests casos és senzill, un Urbason per solventar l’al·lèrgia i un senzill Almax com a protector estomacal. Així i amb la jeta habitual es pot esperar sense problemes fins el proper ple.

CARTELLS

Vagi el darrer capítol dels cartells dels que hem anat parlant , encara que en queden uns pocs en el calaix.

Ha arribat l'hora de decidir si queden en mans privades o si podran lluir en dependències municipals. Vista la disponibilitat de la família penso que s'ha d'arribar a un bon acord.

Seria el millor homentage a un artista discret i oblidat. El seu nom Martí Rovira.