IMAC / PAM 2008

El passat dilluns es va celebrar la reunió que iniciava les activitats del Consell Rector de l’IMAC. Una reunió que assolia caràcter informatiu ja que no era fins el passat dijous en que el Ple ratificava els nomenament de Bonany i Calls com als membres de reconegut prestigi que completen el Consell.
Una reunió a la que hi van mancar alguns components , membres ells de partits polítics que disposen de més d’una cadira al Consell, actuant com si del Parlament es tractés , on moltes vegades tan sols s’assisteix quan es precisa el vot . Aquest fer ens dona ja un clar senyal de per on poden anar els trets , en el que es preveu un clar domini dels aparells del Govern front qualsevol altra consideració.

Per el que a mi pertoca, em sembla molt malament que membres que representen al partit a qui voto en les eleccions no hi fossin presents. Que traduït al clar i català vol dir que no em va agradar ni gens ni mica que Xesco Gomar i Anna Bruguera fessin toris en aquesta sessió inaugural. Primer per què l’acceptació d’un càrrec d’aquest tipus implica l’acceptació de les seves “molèsties” , i d’entre elles la presència obligada . I per l’altra part per la manca de respecte envers els companys i nouvinguts , en un clar sentit de prepotència que s’hauria d’eliminar.

Pressuposo que els temes claus d’aquí a fi d’any , - i més si tenim en compte que tot el peix de la temporada ja està venut - , seran els pressupostos i el PAM 2009 .

Segons el que públicament s’ha avançat del projecte de pressupost per l’any vinent, l’IMAC augmenta un 9.17% el que no deixa de ser una dada a celebrar , encara que en caldrà veure les partides ja que hi ha alguns conceptes que poden fer ballar i variar aquesta alegria.
Per un costat ens trobem amb la partida destinada a personal. En teoria la gran diferència ( o potser la única ) de l’IMAC amb el PMC està en la variació dels serveis administratius que queden a mans de Serveis central, però el cert és que de moment tot segueix igual. Com s’avalua aquesta partida que es menja la gran part del pastís pressupostari ?. Seria bo saber-ho.

En segon lloc els temes Bassat , Festival Shakespeare , equipaments ( Biblioteca de l’Escorxador , Can Minguell, Can Gassol... ) , com incideixen en aquest pressupost , que de ser generós en aparença pot ser en realitat ben escarransit?.Un altre punt que cal explicar.

I com no, que cal parlar del PAM 2009 , però potser serà millor fer-ne repàs al de 2008 , que reprodueixo:

Objectiu 1: Posar la cultura a l’abast de la ciutadania, a fi de fomentar la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, desenvolupar l’esperit crític i millorar la seva formació i sensibilitat.Accions:

1.- Incorporació, en els espais públics que s’urbanitzin o reurbanitzin, d’un element artístic de referència per tal de potenciar l’art a la ciutat

2.-Creació d’una Mostra Artística a partir de la creació d0un Fons d0Art i fer-ne al difusió oportuna per a donar-la a conèixer.

3.-Creació d’una tarja cultural amb informació, facilitats, descomptes i serveis, concertant-la amb empreses i altres municipis de la comarca .

4.-Potenciació del cinema en català.

5.-Creació de recorreguts i itineraris històrics i naturals que donin a conèixer el nostre patrimoni i el posin en valor.

6.-Creació d’un mural a la paret de l’escola Anxaneta , amb la participació de la comunitat veïnal i de la comunitat educativa.Estudi de viabilitat de la creació d’un mural a l’edifici del Camí Ral cantonada St.Elm.

7.- Reflexió sobre el model cultural de la ciutat, en el si dels futurs òrgans de participació i de govern de la Regioria de Cultura.

8.- Vinculació de l’increment del protagonisme de les entitats , la societat civil i la microcultura al desplegament de l’àmbit d’actuació relacionat amb els equipaments i programes de proximitat.

9.-Millora de les actual bases de dades i ampliació dels canals de difusió de l’agenda cultural, per mitjà de formats electrònics i web.

10.-Continuació de la gestió de les programacions de música, teatre i dansa així com dels equipaments de formació, difusió i creació artística.

11.- Ordenació i coordinació del calendari i la programació del cicle festiu a la Ciutat.

Fent-ne repàs ens trobem amb que de moment no tenim incorporacions artístiques. No tenim Mostra Artística ja que han avortat el Fons d’Art. De tarja cultural res de res. S’ha potenciat tant el cinema en català que fins hi tot la darrera de W.Allen que es distribueix majoritàriament en català, a Mataró es visiona en castellà.

Mantenim els mateixos itineraris culturals dels darrers anys. Dels murals res de res . La reflexió del model cultural de la ciutat i dels òrgans de participació haurà estat interna ( la creació del mateix IMAC demostra que ha existit ) , però en ella no hi han pres part les forces culturals de la ciutat. L’increment del protagonisme de les entitats i de la societat civil per tan ha estat inexistent i estic per dir que ni tan sols s’ha proposat. Les bases de dades i els canals de distribució de l’agenda cultural segueixen essent tant obsolets com sempre.

Això sí ( punt 10) s’han continuat les programacions culturals habituals amb els mateixos criteris per més erronis que puguin ser , però del que no s’admet cap discrepància.

Finalment , el tema del cicle festiu ha seguit intocat amb tota la disbauxa de coincidències que en ell succeeixen.
En el que pertoca al Punt 2: Implementar el Pla d’Equipaments Culturals, cal dir que s’ha acomplert amb la Nau Gaudí ( ja era hora i feia pudor ), i amb la seu dels Capgrossos , amb una rapidesa que ha provocat clars emprenyaments en alguns sectors pel que s’entén una actuació de clar caire partidista , opinió a la que m'apunto.
Cal suposar que en el que pertoca a les excavacions de Can Cruzate estan en el seu camí , però de la Nau Minguell, de Can Serra i de Can Gassol se’n podria parlar molt de l’estat de la qüestió, creient en canvi que sí va per bon camí la Bilbioteca de l’Escorxador.

I tot això ho diem en un cert aire de suposició ja que no es pot dir pas que es facin moltes explicacions públiques en el que pertoca a d’aquest tema.
És a dir, que si es vol hi ha molta tasca a fer , en especial marcant els límits que els mateixos estatuts dl Consell determinen , que el converteixen en element de gestació i de decisió, i no pas com ara , en pur element de dir “sí senyor” a uns actes i unes programacions ja definides i contractades.

ALBERT CALLS

L’Albert em fa comentari en un post ,fet que agraeixo per doble motiu. En primer lloc per comentar ser habitual lector dels meus comentaris , cosa que m’omple d’orgull i per l’altra per creure que li poden servir les meves aportacions , que com sempre estan a la disposició de qui cregui valen la pena.

Però em sembla entendre que no van quedar del tot clares les meves intencions en el petit apunt en el que l’anomenava.

L’Albert Calls mereix totes els meus respectes per la seva tasca, i seria així encara que no fes res, ja que tan sols per l’aportació que va significar la creació del suplement “5 Cèntims” en el Capgròs ja mereix l’aplaudiment de tots.

A més , és home de cultura en el sentit “transversal” com diu ell i sabrà perfectament recolzar-se en qui caigui per aportar aquesta “modernització” de la cultura de la que ell parla, sabent molt bé el veritable sentit de la paraula .

La meva queixa anava dedicada al fet d’escollir dos persones del mateix “ram”. Ja sabem que escriptors en general, poetes en particular , músics , artistes i altra gent de mal viure , gaudeixen essencialment d’un sentit individualista que els fa ser poc representats per associacions culturals de tota mena.

Això pasa a l’IMAC que mentre apareixen tres representants de Cultura Popular ( cultura andalusa, castellers i geganters ) ni músics, ni plàstics tenen cap mena de representació.

Aquí estava la meva queixa i no en el nom dels protagonistes , ja que al menys en el cas que conec de l’Albert , la seva elecció és sinònim de bona feina.