TRANSPORT PÚBLIC

Avui ha aparegut en tots el mitjans de comunicació la notícia de la important disminució del transport particular i el corresponent augment del transport públic. No he de negar que soc un fervent defensor del transport públic i a més que de sempre predico amb l’exemple i si no tan sols cal veure quin és el títol d’aquest blog.

La meva relació amb el transport públic és d’infantesa. Als nou anys , el tramvia és el meu primer pas de llibertat. Cada dia d’Argentona a Mataró i tornar , per anar a col·legi a Valldemía. Una aventura. Després i quan la riada es va endur el pont de la Riera d’Argentona , l’autobús.
A partir dels disset, estudis a Barcelona i la cosa esdevé èpica. Autobús Argentona-Mataró. Tren Mataró-Barcelona . Metro Correus- Diagonal i per acabar el mític “7” que encara manté la seva vigència. I per tornar, fer el camí a l’inrevés.

De treballar sempre ho he fet a la capital i fora d’un petit període de viatjar amb vehicle particular en la resta l’Empresa Casas essencialment ha estat el meu mitjà habitual. Vaig ser dels iniciadors dels viatges per l’autopista ( 12.15 ptes) i amb en Julián com a xofer emblemàtic i fins ara.

Ningú dons em pot acusar de manca d’ús i a bon segur un solet deu haver pagat quasi un autobús , i per tant davant de qui calgui defenso el transport públic com element essencial , fora de crisi puntuals , sentiments ecològics varis , polítiques de mobilitat, etc. Per a mi el sentit comú, que com hom diu és el menys comú dels sentits , estratifica perfectament les prioritats, però....

El cert és que m’agafa una mica el riure incontrolat quan sento parlar del transport públic, i ho fan la gent enganxada al cotxe oficial i que mai l’usen. En el nostre entorn no son molts els polítics que l’usen. A bon segur que hi ha que viatja amb tren ( més específic de Mataró centre i costaner) mentre que per la zona nord ( més d’Empresa Casas) tan sols acostumo a trobar sovint a la diputada Consol Prados. I clar, parla qui no coneix i ho fa sense escoltar als que coneixen,- i pateixen-, el tema. Llavors és quan els usuaris habituasl maleïm per les bajanades que es diuen.

Cal potenciar de totes totes el transport públic i cal fer-ho amb tot el seny , element que quasi és absent de les programacions: Veure els horaris , la freqüència de pas ( el pitjor sigui quin sigui el mitjà analitzat ), els possibles enllaços. Aprofundir en la neteja , el bon estat dels vehicles ,vagons.,... El tracte amb els viatgers, les possibilitats dels bitllets , els seu punts de compra... L’atenció en general. Els carrils específics , els recorreguts ....

Sembla difícil pensar que fa quaranta anys es tardava menys en anar en tren a Barcelona que ara. Sembla difícil pensar que hi ha línies de la Casas ( línia 2) que tarda més en travessar Mataró degut a l’esperpèntic itinerari , que no pas en anar a Barcelona. Costa pensar que no hi ha cap línia d’autobusos locals que faci el seu recorregut seguint el circuit de Rondes. Costa creure que abans de les eleccions es cridi a un seguit de persones diverses per parlar de temes generals i en l cas de la mobilitat sigui unànime l’acord de la practicitat d’unes línies centrals i troncals amb molta freqüència i amb punts d’enllaç amb el que arreu s’anomena el bus del barri. Que hom hi estigui d’acord i que després ni es plantegi, ni molt menys sigui una realitat aproximada.

Cal creure molt amb el transport públic , però no val fer-ho amb la boca petita, que és com ho fan,- i ordeno les prioritats segons el que em pertoca en particular , - Generalitat / ATM , Renfe , Bus i Metro de Barcelona/ TMB , i Mataró Bus.
Si no he fem així el col·lapse que ja ha començat a originar-se en alguns serveis ( veure Empresa Cases en els primers viatges del matí) el convertirà en un element negatiu sols a usar en cas de necessitat.
I que algú en prengui nota , dons ja està començant a succeir.

ALEKSANDER RÓDTXENKO.

No me’n he pogut estar. Aprofitant uns pocs minuts dels que disposava m’he acostat corrent a La Pedrera ( avantatges de treballar tan sols a tres minuts) per fer un tastet de la gran exposició de títol “La construcció del Futur” protagonitzada per Aleksandr Ródtxenko. Ha estat una visita ràpida , massa ràpida. Un tastet per fer gust a una visita molt més detinguda. Però, quin plaer.

De fa un temps que les sales de la Caixa Catalunya a La Pedrera ens van oferint tota l’evolució de les avantguardes russes . Va començar amb Kandinsky , va seguir amb Malèvitx i ara tanca cercle amb Ródtxenko.

L’exposició és magnífica i ens permet endinsar-nos en l’evolució d’aquest creador majoritàriament conegut en el seu sentit històric , però molt poc vist en el nostre país. El seu cercle començant i acabant amb la pintura , amb estacions intermitges amb els capítols dedicats al camí constructiviste , a l’isme en si mateix, la creació del disseny soviètic , el fotocollage , el fotomontage i la revolució fotogràfica , ens permet endinsar-nos en aquesta evolució en la que l’aiguabarreig estètic , plàstic i ideòleg donen pas a una obra estranyament personal, d’una seducció visual i conceptual absoluta , i amb una transcendència pública en el temps i el país , fora de mides.

El que a bon segur quasi ningú recorda és que unes peces d’ Alexandr Rodchenko ( sic en el catàleg) van estar exposades a Mataró. Va ser en una exposició que va arribar de trascantó a la Galeria Minerva allà finals dels 90 , començaments del 91. Era una exposició que es titulava “50 años de Arte Soviético” i estava promoguda per una societat de nom Soviet Catalnoia S.A i el centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet.

El magnífic catàleg prologat per j.I Pujana per un llavors Alcalde de l’Hospitalet , té pròleg de J.A.Samaracnh i escrits de A.Landabazo, J.Corredor Matheos , Daniel Giralt Miracle , V.Manin i R.Santos Torroella. És a dir , una absolta obra mestre.

Rotchenko presentava una composició espacial, que no recordo haver vist , una pintura figurativa de la seva primera època ( En la Arena del Circo . 45 x 55 cm) i “Dos círculos” (62.5 x 53 cm).

Un capítol més dons de la sempre desconeguda història de l’art local que mai ningú s’ha atrevit a promocionar.