Avui cal dir en primer lloc que un dona tot el seu suport a l’editorial conjunta publicada en tots els diaris catalans. Una editorial que és excel·lent reflexió de l’estat vital en el que ens trobem els catalans i que hauria de ser punt de profunda reflexió política, aquí i allà , en l’afany de recuperar el nivell precís de la més afinada de les coexistències.

Una reflexió que vistes les declaracions realitzades al voltant difícilment ni tan sols s’iniciarà , amb estirabots tan repulsius com segur serà el de “El Mundo” que ja anuncia una resposta per aquest divendres i que avui ja encapçala la prèvia amb titular tan sucós com : “Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio”.

EL MURAL DE MACHADO

Per diversos cantons m’ha arribat aquests dies la notícia del desig municipal de recuperar el mural al voltant de l’obra d’Antonio Machado que realitzat per Pepe Novellas s’havia d’instal·lar en el passadís del col·legi que porta el nom del poeta.

Per aquells que no recordin la història , aquest mural va ser un encàrrec municipal després de la realització de l’escultura dedicada al poeta realitzada pel mateix Novellas. Va ser un encàrrec d’aquells que en argot es diuen “la torna” i que serveix per compensar als creadors de les mancances pressupostàries que sovintegen en els municipis. Un exemple ben clar estava en l’encàrrec del cartell de l’Onze de setembre encomanat a l’artista que l’any anterior havia realitzat el Cartell de Les Santes.

El cert és que Pepe Novellas va realitzar el projecte amb unes xapes metàl·liques al damunt de les quals s’hi dipositarien personatges i alegories machadianes , amb el nexe unitiu dels seus diversos poemes. Un projecte però que mai es va acabar de plasmar del tot en el paper ni en la realitat de l’encàrrec i que semblava del tot perdut.
El cert és que l’inici de la malaltia de l’artista va accelerar els tràmits i va existir el desig de poder dur a terme el mural però la rapidesa de la progressió de la mateixa va impossibilitat del tot l’existència ni tan sols d’un projecte consolidat.

Ara , de cop i volta , a algú se li ha encès la llumeta i s’han començat les converses per regirar el projecte , donant-li un nou espai d’acollida en el mateix centre escolar però ara en la zona exterior ( molt millor ) i reconstruir l’obra en base als espais marcats per Novellas , seguint el guió pautat per ella mateix , però realitzant els treballs l’artista Ricard Jordà. I aquest bat-i-bull, que voleu que us digui, no m’acaba de convèncer.

Em sembla magnífic que es realitzi un mural artístic dedicat a Machado, que sigui en l’escola que porta el seu nom i que el realitzi el bon artista i millor amic , en Ricard Jordà, però no acabo d’entendre clar ( artísticament parlant) el mantenir l’ideari de Novellas com a fonament del treball.

Jordà i Novellas eren amics , van ser companys d’estudi , varen compartir moltes vivències a nivell personal i artístic , van beure d’una font comú , però els seus llenguatges plàstics son del tot divergents en la formalitat i per tant el resultat serà absolutament diferent. Per això defenso no barrejar les coses , que cagades com lade la Sagrada Família haurien de servir d’exemple. Defenso dons si de cas, un mural de Jordà i per Jordà.

Caldrà dons estar molt a l’aguait de com es plantegin de veritat les coses. Avui per avui el que es ven des de l’oficialitat és que s’ha recuperat el mural de Novellas i s’ha de dir que aquest concepte és absolutament fals. Que hi ha deutes pendents que s’han de pagar ?, dons és fa però d’una manera artísticament coherent i no amb composicions agafades pels pèls .

Però potser el que domina ara és el desig de recuperar una figura important en l’art local i a la que es va tractar força malament , com ho demostra que en tota la seva trajectòria sols va exposar en espais municipals en tres ocasions : Dues en començar la seva carrera i l’altra en motiu de l’antològica en ser anomenat artista olímpic, ja que el pegat de Ca l’Arenas no es pot considerar de cap manera una exposició.

O haig de ser més mal intencionat i pensar que aquesta sorprenent presa de l'oficialitat per recuperar el projecte, és afany de l’Ajuntament per rentar-se la cara davant del silenci a la petició duta a terme ben poc després de morir l’artista , de celebrar una gran antològica a finals de gener de 2010 , coincidint amb el primer aniversari de la seva mort i el que hauria sigut el seu seixanta aniversari?. Un projecte amb el sí de sempre per davant però en el que mai s’ha fet ni tan sols la primera puntada . O millor dit la primera puntada , convertida en la mateixa paraula sense la “n” , sí que es va realitzar amb el vet del comissari proposat per la família.

Un afffaire aquest del mural que sens dubte caldrà vigilar molt de prop. I això que tots els membres de la part artística son de tota confiança , però a vegades el respecte a la figura del mestre i de l’amic , permet acceptar unes malintencionades manipulacions , en allò que en diríem “ a fi de bé”, que en res beneficien a ningú.