PRESENT


Cap de setmana ple de diverses sensacions de tot tipus. Avui , sensació de pau i serenor amb passejada aprofitant la bonança primaveral tan llunyana a les dates de novembre en les que estem.

Passejar gaudint del sol, amunt i avall pel Passeig dels anglesos de Caldetes és un plaer sols a l’abast dels escollits.
Prendre el vermouth amb el suau remor de les ones de fons en mig de la més agradable de les converses serveix per compensar les complicacions d’una setmana que a la feina ha hagut d’afegir la vaga dels autobusos inter-urbans el que ha significat aixecar-se més de mitja hora abans i si tenim en compte que els despertador sona quan encara en manquen vint per les sis ...

FUTUR I PASSAT

Elements que han dominat de manera intensa en aquest cap de setmana omplint-lo d’intenses i contradictòries emocions.

Emoció de futur , encara que fent ullada al record , en celebrar l’aniversari de la filla petita. Ja en porta quinze al damunt amb tot el d’història de l’ahir i del demà que això significa. De moment moltes satisfaccions i sols els maldecaps naturals . Que tot continui si més no igual.

Emoció del passat que remou els més íntims records en anar buidant la casa de la mare , aquell espai en el que ja mai més habitarà ja que el seu estat físic i mental l’obliga a estar en una residència.



Remoure calaixos i intimitats trobant sorpreses i petits records que un a vegades sabia i que en altres et deixa bocabadat. Saberut i col·leccionista com era el pare , era d’esperar trobar petites joies i el cert és que així ha estat. D’entre ells avui en mostro un exemple de tres dels elements importants per a ell:

L’art popular amb aquest goig de 1851( impressió de l’impremta Abadal) , "Coblas en albansa de la Sagrada Imatge de Cristo, que se venera en la Ciutat de Mataró , en una cantonada entre los carrers anomenats Rabalet, Cami-Real, Pou-de-Vall, y de Sant Pere " ( sic).

La literatura , amb aquest Romancero Gitano editat al 1938 ( preu 2.50 ptes) i el professional amb aquest curiós manual de defensa davant la Guerra Química de 1940. No deixa de ser curiós el cognom Cospedal de l’autor. A bon segur això d’especialitzar-se e “intoxicacións” de tota mena ho deu portar el cognom. Sigui com sigui , curiós el llibre i curiós el cognom de l’autor.




ARRELS


Un cap de setmana sense visitar una exposició és com un cap de setmana perdut. M’acosto dons al Museu del Càntir on Marta Petit presenta una instal·lació de títol “Arrels” que ve definida per la pròpia autora com : “ ...Arrels que teixeixen el subsòl creant connexions com un sistema nerviós , sanguini , neuronal. Arrels que permeten les formes , que donen un lloc de ser , que ens alimenten i ens nodreixen, ens permeten créixer i donar fruits. Si sóc d’aquí puc anar allà, si sé d’on sóc puc transformar. Ara és present, present és consciència, consciència és el tot . Qui som ?. Arrels "


A Marta Petit li hem vist tocar molts registres de la seva pianola artística . i generalment aconseguint uns resultats , si més no visuals prou satisfactoris. Ara ho aconsegueix una vegada més.
La seva instal·lació , visualment atractiva , amb una realització agosarada que implica a l’espectador que és troba al bell mig del magma vegetal que presenta , obliga a sentir-se reflexiu davant la intencionalitat de la creadora que domina el conjunt amb aquesta realització tensa , vibrant , seductora en la que n’és obligat entrar al drap i endinsar-se en les seves reflexions.

Un bon treball aquest de Marta Petit que caldria visitar amb ulls ben oberts.