TORRES GARCIA

Com molt bé expliquen la gent del Sant Lluc en el seu weeb , la Galeria Dalmau acaba la seva celebració del seu 30 aniversari amb una magnífica exposició de Torres Garcia.
La galeria es troba al carrer Consell de Cent just en arribar Pg. de Gràcia tot tocant la joieria de luxe Cartier , encara que jo sempre dic que les veritables joies de luxe son les que amb saviesa excepcional la família Perelló Draper presenten a la seva galeria .

( fotografia de portada manllevada del Sant Lluc)

Una galeria especialitzada en Torres García i l’Escola del Sur per un cantó i l’escola de París per l’altra amb noms tan importants com Viñes , Bores i molt especialment Manuel Ángeles Ortiz , artista del que fa ja uns anys vàrem tenir ocasió de veure una gran exposició a Can Palauet ja que la seva filla i descendents resideixen de fa temps a Vilassar de Mar. Un artista de gran importància , amic de tota la generació del 27 i especialment de Falla i Garcia Lorca que justament és padrí de la seva filla Isabel a la que dedica el poema “La señorita del abanico” que molts recordaran cantada per Paco Ibañez en aquell mític disc de Poetes Espanyols a l’Olimpia parisenc.

L’exposició que avui presenten de Torres Garcia és de nou un desgavell de grans treballs. Sortosament de Torres Garcia darrerament estem veient moltes coses . L’exposició que va tenir parada a Mataró n’és un exemple , la magnífica presència a les col·leccions Thyssen i Reina Sofía ( a la foto ) en son altres. Amb tot això tenim una imatge força complerta del seu bon fer , de la que l’exposició n’és una demostració més.

Una mostra que tot visitant-la em va provocar el pensament de la necessitat de que algú a la nostra ciutat fes adquisició d’una obra d’aquest genial artista d’arrel mataronina. Ja sé que els temps son difícils però no m’estic de recordar que entre els fonaments del Fons d’Art existia l’obligació del consistori local de destinar una partida a adquisició d’obres d’art per completar l’exposició. Potser d’haver-se fet ara hi haurien calerons per l’adquisició.

Però millor no fer-se mala llet i quedar-se tan sols amb el gran plaer de veure exposició de tan alt nivell que per si sola paga el desplaçament a Barcelona.

PS1 .- Tot parlant de Manuel Ángeles Ortiz se m’encén la llumeta de que tots els artistes que exposen a Can Palauet deixen una obra com a “pagament” de l’exposició. Cal pensar que en el cas de Ángeles Ortiz també va succeir. Però si és així , on es troba aquesta veritable obra de Museu ?... I si no va ser així , quina va ser la raó de l’excepció?. Uns interrogants que caldria desvetllar

PS2 .- Protestar , o ser torrecollons com diuen de mi alguns , a vegades té resultats positius. Així puc dir que els weeb els diferents espais expositius de l’IMAC estan actualitzades i indiquen correctament les mostres que en ells s’hi exposen.
Esperem que el fet sigui norma i no excepció. Sigui com sigui però, ens mantindrem a l’aguait.