Ja son uns quants dies en els que no he tingut un moment per intentar escriure quatre frases en aquest blog. La darrera ha estat una d’aquelles setmanes que sense que passi res d’extraordinari les coses es van complicant de tal manera que quedes en certa manera depassat i no dones a l’abast per atendre tots els focs normalitat . Retornades les aigües al nivell, bo és retornar a la normalitat diària.

Una normalitat que en la façana artística és de quietud i silenci . sols trencada per l’exposició de Josep Pla a l’Espai Capgròs de la que ja en parlarem . Una normalitat però que ha quedat trencada per la ja famosa Operació Pretòria i tot el que significa. Una operació que ha significat un veritable Desvetllament Bellugos i davant la qual cal fer-ne oportunes i personals reflexions.

CONFIANÇA

Deia el president Montilla que els ciutadans havien de fer confiança en el sistema polític actual i amb els seus representants. Una crida semblant feien els alts càrrecs dels altres partits. Penso sincerament que anaven errats en les seves intencions.

En el mon de l’esport sempre s’obre el dilema si els afeccionats han d’animar a l’equip o ha de ser el fet invers. En resum que qui és el primer l’ou o la gallina.?.
Aposten els polítics per descarregar sobre el poble la necessitat de confiança quan justament és a l’invers. El ciutadans de a peu , és a dir la gran majoria , donem la confiança als polítics cada vegada que ens acostem a les urnes. És allà quan dipositem el nostre vot que els hi atorguem tota la confiança per a tal de que ens representin . A partir d’aquest moment son els polítics que han de fer ús d’aquesta confiança retornant-la al poble amb un actuació honesta i correcte amb tot allò que han defensat en els seus programaris.

No és dons de rebut que ara els polítics reclamin de nou una confiança de la que clarament no s’han fet mereixedors. Com no és de rebut que ara tot siguin escarafalls i carreres per a treure les pomes podrides (?) i així quedar tots amb les mans netes com havent acomplert l’expedient.
Qualsevol persona mitjanament assenyada no pot entendre que fets tan evidents no siguin detectats per a ningú i que ningú es vegi arrossegats pels mateixos.

En el cas Millet , han estat Institucions Públiques , Entitats privades ,Empreses i .... , que de cop i volta fan tots cara de tontos i es sorprenen de tot el que ha passat , i es queixen de que han fallat els mecanismes de Control , el que no és veritat ja que aquests mecanismes de control en realitat mai s’han activat, Hom diu que no es passaven comptes en els plenaris, que ningú estava al corrent de res , però el cert és que ningú protestava, exigia comptes o demanava explicacions tècniques pel baix nivell musical del Palau. A hores d’ara però ningú d’aquests patrons que feia dexació absoluta de les seves funcions ha dimitit i tots es mantenen ofesos però ben ufanosos en els seus llocs de vigilància.

El mateix s’ha de dir en el cas dels nous polítics corruptes. És impossible creure que ningú s’havia assabentat de res a Sta Coloma o a Badalona.
Un que és absolut desconeixedor de l’estructura municipal si entén al menys que tot el tripijoc de qualificacions , requalificacions i modificacions urbanístiques precisen d’una aprovació del ple municipal. Mai ningú havia notat res?. O és que la realitat dels plens és: vots a favor els del govern i vots en contra els de l’oposició , sense cap mena més d’anàlisi?.

Algú amb sa judici pot arribar a pensar que Manuela de Madre , que de sempre ha dirigit al socialistes de Sta Coloma amb mà de ferro, no estava al corrent del que succeïa en l’operació urbanística més important que s’estava produint a la seva ciutat?. Que no coneixia el tarannà de Bartu Muñoz?. O potser es que es poden fer segones lectures de l’arribada del seu marit a la Diputació , trencant el costum de ser presidida per un Alcalde , com una fugida de la seva ciutat per no quedar emmerdat ?

O els de CiU no saben qui son Prenafeta i Alavedra , que menys àngels de la caritat poden ser qualificats de tot?

O en el cas del Maresme amb l’ínclit Jiménez de protagonista?. Tinc molts amics de Llavaneres amb els que comparteixo amistat , festes i vacances , i essent jo l’únic votant habitual del PSC he aguantat ironies de tota mena ja que fins aquest mandat els tripijocs de Jiménez i cia , amb pacte inclòs amb el PP , feien una mala olor que arribava a tothom.

Sortosament però sembla que per aquí podem quedar poc esquitxats fet que celebro , i molt. Encara que avui llegeixo dues noticies contradictòries que caldrà seguir. Per un costat que la companyia formada per Caixa Laietana i Restaura va pagar una comissió del 4% ( 389.440 euros més IVA) a Prenafeta després de comprar els terrenys de Llavaneres.
Per l’altra que el famós Luigi poc tenia a pelar-hi a Mataró ja que a l’any 1979 ell juntament amb Fuertes i altres companys de la FC-PSOE es van fer amb el poder de la UGT a l’hora que es desfeien de companys que venien d’altres branques socialistes i que els hi feien ombra. Entre els que Enric Company avui a El País , anomena als mataronins Pep Molsosa i Arcadi Vilert.

Confiança?. Dons sí , cal tenir-la i molta amb els polítics , però ara més que mai és precís que la demostrin i se’n facin mereixedors.

Imatge. Obra de Pere Viada ( 1964) . Col·lecció personal