2009 / 2010

Si bé està el que bé acaba , hauríem de convenir que l’any 2009 ha acabat de manera esplèndida ja que ho ha fet amb la inauguració de l’exposició de Pere Màrtir Brasó que és per a tots una gran notícia.
Ara sols ens queda desitjar que aquest bon acabemt d’any , amb aquesta i d’altres exposicions ( Opisso, Llacuna) siguin el prefaci d’un nou any curull de felicitat en el personal i el creatiu per a tots aquells que es / ens movem en el món de l’art.

Feliç i creatiu 2010.

CONTINUARÀ....

Ahir dimecres , amb un ple de gom a gom , l’espai capgròs va presentar els darrers treballs de Pere Màrtir Brasó , en una exposició de títol “ continuarà...” amb un acte que ha estat enormement emotiu ja que significava el retorn a l’activitat expositiva de l’artista després d’una llarga i complexa malaltia. Una exposició , que com he dit en l’acte , no tan sols ha estat una satisfacció presentar-la, ans també ha estat una gran alegria.

Deia en Pere Màrtir que aquesta exposició era per ell com una catàrsi, i crec que deia veritat. Un tràngol com el que li ha tocat passar no es pot deixar enrera de puntetes i cal enfrontar-se a tot el que significa. Sols així un restarà net de ment i de cor , per enfrontar-se a la realitat del futur.

Per això , i en aquesta obligada catàrsi, Brasó tanca el cercle i tot reiniciant-lo en aquest retorn a la vida artística, torna als orígens i es presenta davant els espectadors ben nu d’equipatge , amb el llapis , el retolador, l’spray , per seguir amb les seves reflexions que agafen ara el caminar del còmic , - d’igual manera que succeí en els seus començaments-, amb unes histories personals i properes, plenes d’elements que semblen críptics però que s’acosten a la més íntima nuesa de l’artista i que son fruit de les llargues i obligades hores de reflexió davant d’ell mateix , i a soles amb ell mateix.

Brasó però titula la mostra amb l’explicatiu : “ continuarà...”. Una expressió amb dos clares lectures . Per un costat la de la joiosa amenaça de que això no queda així i que continuarà en el desenvolupament de la seva tasca creativa , però per l’altra apareix el sentit de la ironia del còmic ja que aquesta expressió s’empra al final del capítol com interrogant davant d’un futur que haurem d’esperar un temps a esbrinar.

Una exposició aquesta de Pere Màrtir Brasó, íntima i personal , essent aquestes les claus precises i exactes per fer-ne lectura. No hi ha en ella res més que els sentiments i les vivències i no existeix l’intent de que l’espectador les agafi com a pròpies. És simplement el traspuar d’unes sensacions i emocions en aquesta obligada catarsi que el mateix artista pregona.
Però aquest deix absolutament personal de la mateixa , afavorit per l’aclaparador domini tècnic que es fa evident en totes i cadascuna de les obres, no ens eximeix d’una lectura intensa que omplint l’ànima ens evidencia l’alt nivell d’aquest gran artista i millor amic que n’és en Pere Màrtir Brasó.