MINI ART

Son diverses les vegades que he parlat de les col·lectives d’art que se celebren al voltant d’aquestes festes. Sempre he cregut que encara que el nivell no fos molt elevat , sempre eren prou vàlides ja que permetien l’adquisició i /o el regal d’obres artístiques d’autors professionals.
És evident però que d’aquest tipus de col·lectives ni han de molts tipus i que cal per tant fer-ne oportuna tria. D’entre les que se celebren als voltants , la d’Argentona és a bon segur la que sembla més arrelada en quan a participants i qualitat , però avui vull parlar de la mostra “Mini Art” que organitzada per la gent de la Sant Lluc ocupa les sales del Casal Aliança.

Cal remarcar que aquesta és una col·lectiva un xic diferent. Encara que en esperit respon al concepte global d'aquets supermerc'arts nadalencs, els resultats son diferents ja que els artistes no han de presentar una munió de peces de diferents mides , preus i temàtiques , amb el que a vegades el mimetisme i la petita variació s’imposen , i aquí en canvi es tracta tan sols d’un parell o tres de peces , de mides estandaritzades , que conformen una rècula de treballs heterogenis i que responen perfectament a la identitat de qui els signa.

Ens trobem en aquesta ocasió a un llarg llistat de participants , amb la corresponent diversitat de conceptes , estils i com no, qualitats , però que en tots els casos responen a la justa mida de la capacitat artística dels seus creadors.
Una col·lecció amb peces notables que donen nivell i vistositat a una col·lectiva que cal visitar , en la que és aconsellable comprar , i que serveix per marcar de no uns nivells més que dignes en l’entorn de l’art de la ciutat.

DE POLÍTICA I CULTURA

En aquests dies els diaris van curulls de les picabaralles entre el Conseller de Cultura de la Generalitat i el seu homònim estatal, al voltat de l’adquisició per part de l’administració central de la col·lecció fotogràfica d’Agustí Centelles.

No cal ni dir que molt m’agradaria que les obres de Centelles romanguessin a Catalunya , a bon segur el seu lloc natural però entenc perfectament la postura dels hereus del fotògraf que han vist més interès lluny del seu país que no pas en aquesta Catalunya que, com molt bé han explicat , ha anat donant llargues en un menysteniment absolut de la vàlua del veritable tresor que oferien.

El cert és que aquesta postura de Cultura de la Generalitat és més habitual del que la gent creu, i sembla haver arrelat en molts municipis del país , entre els que , com no, està Mataró.
Per un costat es parteix del convenciment de que l’obra d’un artista pertany al seu país , encara que aquest no l’hagi ajudat en res i fins i tot l’hi hagi girat l’esquena. Sembla que sigui de mal nascuts obviar a la pàtria , gran o petita , en el moment de la deixa, i no és ni ha de ser així.

Però a més hi ha un punt que els ens oficials no contemplen per que no l’entenen de cap manera , com ho és el de la difusió. Per un artista la seva obra és el més important i tot el que serveixi per divulgar-la és la millor de les recompenses que desitja, per damunt i tot d’altres ofertes econòmiques que la superin.
En el cas Centelles s’han conjugat ambdós circumstàncies. Una oferta econòmica escarransida juntament amb un projecte de difusió i custòdia molt poc definit, front d’una oferta econòmica més justa i un projecte consolidat de conservació i difusió. I davant d’això poc es pot fer.

Seria bo que hom , Generalitat i Ajuntaments , aprenguessin la lliçó i valoresin en el que val la realitat dels artistes i de la seva creació. Si no seran moltes les vegades que es quedaran amb un pam de nas.
O algú no s’ha preguntat mai el per que de la més que escassa representació d’artistes locals en certes col·leccions municipals , com per ex. en el cas de Mataró?.
Potser de fer-ho es podrien evitar situacions com les que avui escandalitzen a aquells que tan poc fan per els creadors i menys encara per les seves obres.