dissabte, de desembre 05, 2009

La implicació en un projecte artístic expositiu que ben aviat veurà la llum i que espero , - esperem -, sigui del més interessant de la temporada , m’ocupa bona part del sempre escàs temps lliure. Si a més hi afegim un constipat dels de l’època amb les molèsties corresponents i les obligacions diàries , tot fa el suficient com per haver deixat una mica arraconat aquest blog en el que espero ben aviat tornar a la periodicitat habitual.
Però el retard no em fa oblidar el comentar algunes de les activitats artístiques que succeeixin a la ciutat, o aquelles de les que els creadors locals en son protagonistes. Heu-les aquí.

CLÀSSIC

L’Espai Capgròs presenta en aquest mes de desembre els treballs de l’artista castellonenc afincat a Tarragona, Rafael Català , que es mou segons pròpia definició en el realisme poètic.

Rafael Català és pintor d’ofici. Un ofici après en el llarg de la seva carrera i que l’ha portat a exposar un munt de vegades . Un ofici que intel·ligenment dut a terme li proporciona unes obres acurades , formalment ben executades i amb la suficient vibració com per atraure l’atenció dels amants d’aquesta pintura de reminiscències clàssiques.

L’autor ha après a més que encara que el concepte de l’ànima de l’obra sigui permanent , cal vestir-lo de la manera més adequada als temps en els que es viu. Que encara que juguem amb taules, puntes ,brodats , cadires , porcellanes, etc ... i ho fem en un entorn en el que la llum , o la foscor , provoqui un ambient especial , aquest no pot ser el mateix ara que com ho era fa uns anys.

D’aquí la seva “modernització” externa , aquesta aposta per una pinzellada més àgil , aquesta realització més lliure amb una tendència a l’oblit del reforç de la realitat , intentant defugir del “llepat” tan habitual enre els conreadors d’aquest tipus de pintura,

Una exposició dons que agradarà , i molt , als seguidors de l’art més tradicional i que passarà sense pena ni ni glòria per a la resta . Una exposició fonamentada essencialment en l’ofici, cosa que és cert cal agrair vista l’habitual mancança del mateix , però que ens fa recordar que l’art precisa d’una espurna més per a ser valorat com a tal.

CONTEMPORANI
Entre els diversos actes celebrats a Barcelona en motiu del dia Internacional de la lluita contra la SIDA , els actes artístics han estat dels més cridaners i anomenats. Per la premsa ens hem assabentat de la participació de dos creadors mataronins , emprant aquest adjectiu en el màxim de l’amplitud del seu sentit.

Així Alícia Framis , de la que fa ben poc comentàvem la seva performance a Nova York amb la seva passejada d’astronauta per terra , va ser l’encarregada de l’activitat inaugural amb una acció celebrada a la Fundació Suñol. Per altra costat cal remarcar la participació de Pep Dardanyà, director de Can Xalant , amb un vídeo al voltant de la misèria a l’Àfrica , concepte si més no demagògic vist des de l’opulència i el malbaratament de recursos econòmics que significa Can Xalant.

Per altra part , Martí Ansón està exposant a Toni Tàpies , la seva galeria barcelonina habitual. Ho fa amb la mostra que porta per títol “El preu dels colors i a la que pertanyen les imatges que acompanyen aquest post .

Finalment hauríem de parlar de l’actual exposició de Can Palauet , "El geni de les coses", que recull l’obra de 10 artistes contemporanis com ara Oscar Abril, Kim Adams o Minim ++ (Motoshi Chikamori & Kioko Kunoh). Prenent la quotidianitat com a territori a activar, l’exposició presenta diverses maneres d’observar, d’interrogar i d’actuar sobre aquest escenari, impulsats per l’energia d’allò més proper, accessible i simple: Els objectes i l’espai. L’exposició està comissariada per Rosa Pera i organitzada per l’IMAC i la Diputació de Barcelona.

Una exposició de la que tan sols val fer-ne anomenada de la nota de premsa oficial. Moltes han estat les exposicions d’art contemporani que s’han celebrat a Can Palauet , amb un nivell més aviat fluix. Però de totes elles , una de les pitjors és aquesta que no té el més mínim interès i ni tan sols ofereix aquell esquer com per intentar aprofundir en la mateixa. Simplement patètica.