DUES MAGNÍFIQUES NOTÍCIES

Amb tan sols 24 hores, ens han arribat dues notícies que amb tota sinceritat hem de considerar del millor que ha succeït en aquest any 2009 en el que pertoca al mon de l’art. Son aquestes , la definitiva confirmació de l’arribada de l’arxiu Miralles a la ciutat i l’altra la nova il·luminació del Conjunt dels Dolors ,amb la que assoleix una dignitat monumental de la que fins ara no disposava.

CONJUNT DELS DOLORS


Segons explica magníficament Vern Bueno al capgròs.com, els treballs realitzats han tingut com a finalitat “ ...posar en valor el Conjunt dels Dolors de Santa Maria, el patrimoni arquitectònic i artístic més important de Mataró. Aquest ha estat l’objectiu dels treballs que s’han realitzat en el conjunt barroc i que han culminat amb un nou sistema d’il·luminació i sonorització, la renovació de l’obsoleta instal·lació elèctrica i la creació de dos punts d’informació” .

La nova il·luminació, l’element més destacat de la reforma, ressalta els elements pictòrics, escultòrics i arquitectònics del recinte, integrat per la Capella dels Dolors, el Cor dels cantors, la Sagristia i la joia de la corona, la Sala de Juntes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Un conjunt de gran importància ja que es conserva tal i com el va concebre en el segle XVIII Antoni Viladomat.

Així s’han establert tres nivells d’il·luminació, un de visita, un altre per a actes litúrgics o culturals, i un tercer de pas tot dintre d’una organització lumínica simuladora de llum natural provinent d’una sola finestra , tal i com la concebir l’artista.

Fa temps que no he revisitat el Conjunt dels Dolors però ja llavors gaudia d’una il·luminació , - per dir alguna cosa -, més que lamentable i obsoleta. Ara , aquest important treball ha de permetre veure amb nous ulls i nova mirada aquest cabdal espai monumental, a bon segur el més destacable de la nostra grisa ciutat en aquest apartat.

Ara sols fa falta que la llum obri les portes del conjunt i no deixi a les fosques als ciutadans i vitants. Dit d’altra manera que ningú hagi de comptar si avui és dissabte o no, i si és el primer o el darrer del mes, i si és l’hora o fa tard per visitar el Conjunt.
Ara és el moment d’oferir de nou el Conjunt dels Dolors a la ciutat , que aquesta el redescobreixi, que sigui visitable de forma habitual , i com no, una jornada de portes obertes és del tot obligada.

L’esperem.

ARXIU MIRALLES



Llegim també al capgros.com que al final s’ha firmat el conveni definitiu que ha de portar l’Arxiu Miralles a la ciutat i nosaltres que ens alegrem i molt, encara que crec que un es pot podem permetre mantenir l’ombra del dubte. És a dir , fer de Sant Tomàs.

Diem això ja que mentre l’Ajuntament ha mantingut un silenci absolut al voltant del tema , aquí en aquest bloc, i de manera periòdica hem anat donant les oportunes notícies i també hem anat explicitant els desenganys de Miralles vist que part de l’Imac no existia , i en el fons no existeix, cap voluntat de que aquest arxiu arribi a la ciutat, com ha quedat ben palés en aquest temps i molt especialment amb la deixadesa en que ha actuat el Museu de Mataró ( alguna vegada serà capaç de fer alguna cosa bé) que va , com es diu vulgarment , inflar tant les pilotes a Miralles, que va anar del canto d’un duro de que tot no anés en orris.

Oportunament també vàrem comentar el dinar amb Bassat i Baron on es va establir la possibilitat d’integració de l’arxiu a l’entorn del Museu Bassat al que complementaria , una integració ben vista per part de tots.

Ara , estem en condicions d’afirmar que aquesta integració futura ha estat l’element clau per que l’arxiu quedi finalment a Mataró, ja que Miralles està absolutament decebut del tracte rebut per part de l’IMAC i del Museu, i veu en la integració no sols una sortida , ans també el millor vehicle per a un futur.
Ara sols cal esperar que qui ha de fer la feina ( la gent del Museu, el que tots sabem que vol dir poc, lent i malament) en faci excepció de la norma i ben aviat puguem gaudir d’aquest impagable servei.

PS.- Per cert , crec que el Govern hauria d’explicar les causes d’aquest injustificable retard , i més quan el propi Miralles ha afirmat: que “No ha estat pas per les meves exigències, ja que no he posat cap condició”, en una frase que sona a irrefutable acusació.