POLICIA MUNICIPAL. PRESA DE PEL

Avui tinc el convenciment , per no dir la certesa , que la Policia Municipal de Mataró m’ha pres el pel, amb premeditació i amb ganes de deixar-me ben clar que no els faci treballar , que ells no estan per això, ans més aviat per el contrari. M’explicaré.

Un quart de set de la tarda, vaig a fer la meva caminada mèdica habitual i per poc m’atropellen en el pas de vianants de l’Avgda del Velòdrom amb la Pça Joaquim Blume. Un vehicle es salta el pas de vianants per a tal de que no li prenguin la darrera plaça d’aparcament il•legal, però consentit, en la “zona de càrrega i descàrrega per a vehicles autoritzats” amb senyal de grua i d’atenció preferent.

Em cago amb tot i segueixo endavant però, oh casualitat , el semàfor està vermell i just al costat s’ha de deturar una grua municipal. Em dirigeixo al municipal que l’acompanya queixant-me de que hagin passat per la Pça Blume i com sempre no hagin actuat. El xofer , cepat ell, respon al municipal , “ però si és el fútbol” , al que jo ràpid pregunto “ que és que tenen permís ?“, el municipal es posa neguitós i em diu trontollant-li les paraules que precisen d’una denúncia, “ I que és si no això” , li responc. “Bé es que anem per un altra servei”. Dons a qui haig de denunciar-ho, a la Pça Granollers?. Afirmatiu amb el cap i allà que hi vaig.

Un sola secretaria està davant del públic. Amb atenció modèlica m’escolta, va a parlar amb uns guàrdies que es veuen a l’altra costat i m’indica que faci un escrit , - em presenta un format pre imprès -, i que ja s’ho miraran, i que si poden ja enviaran algú. Li dic amb tot respecte que si m’han indicat que em desplaces allà i ho denuncies per poder actuar, calia una actuació i que per tant volia que algú m’expliqués el que , com i per que. L’eficient funcionaria , vermella com un tomàquet ,torna a fer consultes i al cap d’uns minuts m’assegura que seré rebut pel cap de servei i que hi ha una altra persona al davant meu , que per cert ja portava mitja hora esperant , com així m’indica.

Passen 45 minuts més i el cap de servei no treu ni el nas malgrat les reiterades demandes de la funcionaria , que ja no sap quina cara posar.

Cansat dons d’esperar me’n vaig tot agraint-li a la funcionaria el seu tracte i assegurant que presentaré l’oportuna queixa per registre a la que afegiré la manca d’atenció al ciutadà per part de la policia municipal.

Tornant a casa , oh meravella , la mateixa grua ( numèric de la matricula 1880) i el mateix poli estan deturats a la plaça però sense actuar. Tot preguntant-li si no pensa fer res, si no els pensa multar , em respon que precisa d’una ordre ja que aquella és una zona de tolerància i és clar... Que si els denuncio haurà d’actuar però si algú es queixa dirà que es degut a una denuncia personal , fet que m’indigna del tot , pel que responc que no, que la denúncia és per infringir una prohibició. Davant de la seva postura xulesca i provocativa cap a mi marxo quan li diu al xofer , amb to teatral, “ anem a actuar”.

Era tan obvi que no volien fer res que tinc curiositat i torno als cinc minuts. Tots els vehicles romanen en el seus llocs , cap està multat i no ha hi ha cap triangle d’actuació de la grua. M’encabrono i decideixo esperar. Tinc sort dons em trobo amb un artista mataroní important que viu allà mateix i al que també l’Ajuntament toreja amb la col•locació d’una obra emblemàtica seva propietat municipal, i m’explica que ell està també fart de cridar a la policia ja que no pot entrar / sortir de casa seva i que la resposta sempre és nul•la. Xerrem i esperem.

Passen deu minuts i apareixen dos flamants scooters amb llum blava ben oberta per donar avis. Aparquen davant del camp de futbol i gandulegen donant temps a que la gent es mogui. Vist que no hi ha resposta pensen que potser sí que caldria fer quelcom. S’acosten als set vehicles mal aparcats i ja venen un parell de conductors que es queixen i treuen els vehicles. En queden cinc infringint les normes però els policies semblen ja satisfets i se’n van.

Deu minuts després la Pça estava de nou curulla de vehicles envaint-ho tot ( onze vehicles )i el mateix succeïa mitja hora després. Així dons, aquí pau i després glòria.

És per això que de nou denuncio públicament , -com també ho he fet directament als responsables municipals en diverses vegades i ho faré properament per registre -, el permanent estat d’aparcament del tot irregular a la Pça Joaquim Blume , en tot l’horari d’entrenaments del futbol del Mataró. Un aparcament il•legal que provoca nombrosos ensurts de tràfic ( es tracta d’una plaça de molta circulació i a més amb diverses opcions direccionals que obliguen a una atenció màxima ) que té tots els números en acabar amb alguna desgràcia , de la que en serà culpable la desídia de les autoritats locals en aquest tema.

Per això i per endavant , m’agradaria que algú , també de manera pública , expliqués:

Que és això de “zones de tolerància” i quines son , per poder-les aprofitar si s’escau.

Com es possible que davant d’una denúncia a un policia municipal davant del mateix fet denunciat , aquest pot passar de llarg i enviar-te a la caserna per a fer-la efectiva.

Com es possible que feta la denúncia , l’actuació municipal sigui sols aparent , allò de fem veure que fem alguna cosa però no fem res , no fos cas que....

Com és possible que durant més d’una hora cap persona amb uniforme , i per tant poder, sigui capaç de donar cap mena d’atenció i/o resposta a aquelles persones que havien acudit a la policia municipal per realitzar la seva queixa , demanda , denuncia o....

Com és possible , en resum, que la policia municipal faci menyspreu tan evident d’un ciutadà que fart i cansat de veure cada dia com es permet una actuació intolerable i irregular, demani simplement que s’actuï d’acord amb la llei i l’ordre.

Espero que la meva pèrdua de temps i el meu cabreig serveixi per alguna cosa. No vull que es multi a la gent, vull simplement que si no es pot aparcar , ningú tingui butlla per acompanyar al nen a entrenar. I si l’Ajuntament creu que es pot aparcar , dons res , que ho senyalitzi adequadament i ho permeti.

Però mentre no sigui així, seguiré , ara més que mai, en aquesta lluita.

M’agradaria pensar que el proper dimecres hi haurà la suficient atenció com per evitar de nou els fets, però lamentablement penso allò de que “ toda la vida es sueño y los sueños, sueños son”.