COSES QUE NO ENTENC

Que no entengui moltes coses és normal. Ja ho diuen els que no són els meus amics que afirmen que soc una mica imbècil , però hi ha coses que em depassen i el tema de la justícia n’és un d’ells.
Vingui tot això en relació de la cara de babau que se m’ha quedat , com a molts , davant del fet de la imputació del director del festival de Sitges per permetre l’exhibició de “A Serbiam films” , pel•lícula de discutible valor però d’extrema cruesa de tota mena i en la que aquells que se l’agafen amb paper de fumar hi ha vist delictes importants.

Crec que no cal afegir res al que s’ha dit per arreu davant tanta il•lògica , en especial en el que pertoca a l’imputat. Seria més que discutible atacar al director, productor, exhibidors etc.., però al director d’un festival on per definició hi acudeixen les pel•lícules més artístiques i que per tant i per estricta definició aquelles que van a la contra és tan demencial que no té nom.

I encara més si fem comparança amb el que recentment ha succeït amb Santiago Sierra que el passat mes de novembre va guanyar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2010 que posteriorment va refusar.

La fotografia que quasi tots els diaris varen reproduir corresponia a la seva acció “Los penetrados” que va realitzar a l’hospital del Tòrax a Terrasa en l’any 2008 i del que poden veure tot el conjunt a http://www.santiago-sierra.com/200807_1024.php. una acció de conjunts de penetracions diverses entre homes i dones de races blanques i negra , en la diversitat de les possibilitats.

Una acció que poc em va fer pensar malgrat l’evidència i que certament no tan sols no va provocar cap denúncia , ans el contrari , li va servir al seu creador, juntament amb altres accions , per guanyar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

I és que queda molt clar que massa vegades el “mal” en una acció, està més en el que la mira , no pas en qui n’és protagonista.

100.000

Aquesta tarda , allà a les 15.05 pm he assolit la xifra de 100.000 pàgines servides d’aquest blog per a prop de 75000 visitants per el què no em queda més que agraïr a aquells que diària o periòdicament tenen el poc senderi d’acostar-se a llegir les opinions del que això escriu.

A tos ells moltes gràcies.


Gràcies que desitjo donar, com no sabeu prou, a la gent que faci possible que l’obra de Marc Llacuna , guanyadora de la Biennal Torres Garcia ,es col•loqui en lloc adient.

Ben aviat es reunirà el jurat de l’esmentada biennal per atorgar-ne veredicte d'una nova edició després de la selecció prèvia que ha deixat la selecció en poc més de cinquanta obres, en espera de triar-ne les quaranta finalistes.
De seguir així hi haurà nou guanyador abans de que l’obra de Llacuna trobi adequat acomoda. Per què es miri com és miri , es vergonyós

506 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA

Per llogar-hi cadires.