No se quantes han estat en el decurs dels anys , les vegades en que hem parlat en aquest blog de la parella mal avinguda que conformen la cultura i la política , especialment en el que pertoca als àmbits municipals. Que si la cultura com a “maria” , que si el regidor de cultura mai és un especialista i sempre és la moneda de canvi per a qualsevol pacte , que si....
El tema cultural és aquell tema que serveix per a lluir ( Baron i Penedès per ex. s’estiren dels cabells per no poder presidir com ells voldriem , és a dir amb discurs , l’exposició Novellas ) , però que no compte per res enlloc, fet que és del tot un error.
Joan Salicrú, com sempre clarivident , ja ho deia el passat dissabte en el seu Riera 48 en parlar dels paral•lelismes entre Mora i Baron , o entre PSC i CiU. Deia textualment: Per cert, ni CiU ni PSC parlen excessivament de la cultural. Què passa, amb la cultura? Cap partit farà una aposta forta per situar la cultura al centre de les prioritats del mandat que ve? No en termes d’infraestructures sinó de continguts, de lligams d’instal•lacions, de buscar sinèrgies amb la resta de poblacions de la comarca.... .
Unes reflexions que caldria que tots els partits fessin públiques amb declaració expressa d’intencions , tocant de peus a terra i fugint del volar coloms que significa tot programa electoral , que per cert en el que pertoca al pacte de Govern s’ha incomplert quasi en la seva totalitat.
Unes reflexions que cal explicar especialment dient ben clar quina serà la nova política cultural, encara que parlar de “nova” és eufemisme ja que fa anys que no existeix política cultural, i explicar com es distribuiran els diners que a fi de comptes acaba essent la mare dels ous per falta de dedicació , il•lusió i inventiva.
Potser així ens evitaríem sorpreses com la que ens hem trobat avui en fullejar l’agenda cultural de l’Ajuntament. D’amagatotis, en silenci, sense dir-ho a ningú, sense cap mena d’explicacions públiques, a partir del proper dia 1 d’Abril, Ca l’Arenas sols obrirà els cap de setmana , de divendres a diumenge, de 6 a 9 del vespre, el que és una absoluta vergonya de la que calen explicacions públiques.
Que Ca l’Arenas és un desastre ja ho sabem Que cal variar el funcionament de Ca l’Arenas també. A fi de comptes no fa pas tant un parlava del que al meu entendre, hauria de ser el pla d’usos del casalot del carrer Argentona , però el que és del tot impensable és aquesta restricció absoluta(50 % ) del temps d’obertura dels espais.
Qüestió de diners ens diran , però davant dels diners cal una optimització dels recursos i casualment ens hem assabentat per un ocellet que per evitar cercar –li el nom , hem de dir que no pertany al món de l’art , que s’han de reeditar tots els cartells / catàlegs corresponents a l’exposició “Jardí de silencis” de Marta Duran , a inaugurar el dia 8 d'abril, ja que en els mateixos , no tan sols hi ha tal divergència cromàtica que en res s’assemblen a les obres originals , ans també pel fet d'apareixer una franja superior que ningú sap a que pertany.
Davant de la malifeta Marta Duran ha entrat justament en còlera i ha donat l’ordre lògic de que sota cap concepte es pengi cap d’aquests cartells. Un fet que fa ploure sobre mullat després de l’anul•lació de la seva exposició d’aniversari en el Museu de Mataró per flagrant incompliment de les condicions per part de Marfà i companyia.
Crec davant tal cúmul d’incompetències que res cal afegir. Sols demanar explicacions públiques i responsabilitat a qui pertoqui , és a dir fets més impossibles que no pas la cultura tingui el valor mereix en una política municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada