TRANQUIL·LITAT

En aquesta setmana entre carnestoltes i setmana blanca , sortosament la tranquil•litat expositiva és el dominant el que m’ha permet dedicar-me , en l’escàs temps lliure que disposo, a tot el tema de l’expo Novellas. Una mostra que espero reeixida , encara que quedarà lluny de ser una antològica i de ser allò que dèiem “l’exposició” que mereixeria en Pepe. Però l’esforç de molts , encapçalats per Glòria Bosch que està duent a terme una tasca magnífica, espero doni el suficient pes a l’exposició com per demostrar la gran vàlua de l’amic desaparegut.

Mentre les sales mataronines van fent la viu i algunes modestes però en afany de perdurar , com és el cas de Gal-Art , ens ofereixen el que ells diuen una miscel•lània , en el que aposten per una pintura més assequible en el pensament però prou acurada en la forma i realització.

Destaquen en el conjunt que encara durant uns dies ocuparà les parets de la galeria, els treball de Carme Fageda , que havent begut , com quasi tots els alumnes , del mestre Pepe Novellas, ara vol desempallegar-se del mimetisme per conrear una figuració vibrant en el gest i el color , amb unes obres sense concessions , impregnades d’uns conceptes potents que caldrà seguir.

Per l’altra costat ens presenten un seguit de treballs de l’artista Ramon Planet, afincant en terres olotines ,que juga en el concepte ,ja emprat per altres autors , d’aquest paisatgisme que podríem qualificar com vintage , en el que s’aposta per una certa decrepitud ambiental, que retrata espais creant un ambient proper i intimista, en una certa línia poètica que esdevé agradable, fet al que ajuda una acurada i intencionada tècnica destinada , com cal , a afinar en la resposta final.

Dos noms , al costat d’altres , que fan avinent la passejada en una línia comercial més elevada que hauria de ser norma en aquest i altres galeries comercials a l’ús.

DONA I CARNAVAL

No m’estic de comentar la per a mi absurda , populista i estúpida postura de la junta directiva del FC Barcelona , convertint la llotja d’avui del Camp Nou en un reservat , - o haurem de dir ghetto -, absolutament femení.

He dit moltes vegades que en això de la igualtat femenina res m’han d’explicar. Porto quasi quaranta anys treballant envoltat de dones per quasi totes parts i en fa més de trenta que els meus caps han estat sempre dones, i per tant tinc perfectament entés tot el que es pugui dir de la seva vàlua en tots els sentits.
Potser per això em sembla una mesura falsament publicitària realitzar actes com aquest. L’important no és “deixar” per una setmana la llotja a les dones i sí en canvi mantenir quasi de manera exclusiva la junta i les decisions del poder als homes, com succeeix a Can Barça ( i atots els clubs) en que les dones son minoria en el poder i tenen un paper absolutament decoratiu.

Per més simbòliques que es vulguin , accions com aquesta , crec jo que no son una demostració de valorar a les dones en el que valen , que és molt , exactament igual que els homes , i no deixa de ser una acció de masclisme paternalista en espera del fàcil aplaudiment de qui no vol veure més allà dels seus nassos.

O poser és que un ha fet una lectura incorrecte del fet. L'acte no era reivindicatiu de res i simplement era un acte més de Carnaval.

500 DIES

Dons sí . encara que sigui impossible, la incompetència municipal ho ha aconseguit. Fa 500 dies que es va realitzar l’acte que ha immortalitzat la fotografia. Es tracta de l’entrega a la ciutat de la peça guanyadora de la Biennal Torres García. Els protagonistes , l’acalde i Marc Llacuna , guanyador del concurs.

Mentre tot està a punt per el primer garbell de la nova edició , el nostre consistori , a bon segur que dubtós davant el gran patrimoni pictòric del que disposa, segueix sense saber a on col•locar la peça del mataroní guanyador.
Ansiós de superar-se com sempre , després de col•locar en tan inadequat lloc l’obra de Perna , guanyador de l’anterior edició, dubta ara en quin lloc pot lluir menys la peça, i a bon segur per això han passat 500 dies.
Sí han llegit bé,

500 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA.

Felicitats a la ineptitud cultural de tan gran consitori.