PEP SUARI I JOSEP Mª GOMIS. L’ESTRANYA PARELLA

En Pep Suari I en Josep Mª Gomis són artistes I a més, amics de fa molt de temps ja que ambdós son “ mañetis” , és a dir deixebles de Pau Mañé, aquell artista i intel•lectual uruguaià que va aparèixer per Mataró i va saber moure al seu voltant al bon gruix d’incipients artistes del moment que per òbvies raons del moviment cultural del temps, preferien la seva manera lliberal d’ensenyament artístic a la rigidesa acadèmica de Jordi Arenas.

Amb un inici comú els dos però, han realitzat unes carreres creatives absolutament divergents. Josep Mª Gomis va convertir l’escultura en la seva afecció mentre es guanyava les garrofes amb una professió més seriosa , seriositat que semblava va trametre al seu art que va esdevenir acadèmic, tradicional, de risc controlat , perfecte en el desenvolupament però en certa manera fred i poc engrescador lluny de la seva perfecció. Un art seriós, de camisa blanca i corbata sense estridències.

Pep Suari al contrari es va llençar a la professionalitat absoluta amb tot el que la mateixa comporta. Deixeble de Torrens Lladó , el va seguir a Mallorca on definitivament ha establert la seva residència i l’ha convertit en punt de partida de les seves nombroses exposicions realitzades per arreu del món , presentant la seva pintura que be podríem qualificar com d’artística dieta mediterrània.

De fa no molt, aquesta parella que si més no podem qualificar com artísticament contradictòria , va decidir exposar conjuntament i així ho va fer a la Lolet Comas, a Mallorca i repeteixen experiència ara a la sala del Col•legi d’Aparelladors, amb una mostra d’agraïda visita i igual valoració.

Sembla que a Suari i a Gomis els hi va força bé aquesta entente artística. Si més no sembla com si cadascun hagués sigut capaç de xuclar el de positiu en el contradictori de l’altra , per aconseguir així una dinàmica d’equilibri que sens dubte els afavoreix i els millora.

Així Gomis s’ha desfermat amb una desimboltura sorprenent. Com ja demostrà en la seva recent mostra del Capgròs, està en un moment en que s’atreveix amb tot, ho intenta tot, sembla haver trencat tot el seu encotillament creatiu i aposta per una figuració més viva i activa , plena de lirisme i alhora intencionalitat , mantenint la seva creença en una certa poètica i en la bellesa , i amb la seva arrel figurativa sobre la taula,conrea uns camins cada vegada més lliures i actuals, ajudat en bona part per la seva investigació en nous materials que li puguin donar la mateixa base i arrel que els més tradicionals.

Una juguesca , l’actual de Gomis , que també desenvolupa en el camp del dibuix i la pintura , com en aquesta ocasió amb el bon recull d’aquarel•les que movent-se estilísticament entre el noucentisme i el decó, li serveix per donar agilitat a la bellesa de sempre , acomodada ara des d’un angle peculiar i personal.

Suari en canvi , sense perdre el to de la seva personal mirada en la que llum i color estableixen les coordenades bàsiques, es mou en una pintura més serena encara que curiosament ha accentuant la graduació i brillantor de la seva paleta cromàtica.

Les seves obres mantenen el joc de tensions tan peculiars , en el difícil equilibri d’un paisatge plenament figuratiu però que sembla que en qualsevol moment pot esberlar-se per el canto abstractiu però sense acabar d’aconseguir-ho. I és així ja que aquest és el desig de l’autor que també com sempre flirteja amb un cert concepte més simbòlic però, això sí, mantenint immaculat el seu credo artístic.

Suari i Gomis fan una estranya parella, però molt, però que molt, ben avinguda. Amb uns fonaments ben arrelats, amb gosadia, i principalment fent evolucionar els conceptes personals de sempre, aconsegueixen una exposició que agraeix la visita i ens permet seguir pensant que per casa corren millors artistes que no pas el que en el fons creiem.

Nosaltres , mentre , també seguim amb el concepte de lluita personal, o sigui què..

496 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA.

No seria una vergonya arribar als 500 dies ?