LLISTES

Qualsevol mataroní que tingui un cert interès en la política local estava ahir pendent de l’executiva del PSC local que s’havia reunit per aprovar la llista electoral que serà presentada a l’assemblea , en aquest estrany i poc democràtic joc que fan tots els partits de triar des del poder els noms i després fer la pantomima de la participació de tots, quan a la majoria sols els hi queda el remei de dir amén o de fer la revolució interna quasi en forma de cop d’estat.

No s’ha oficialitzat el resultat final i sí dos detalls de la mateixa , l’abandó de la política local per part de Ramon Bassas i el retorn ; - no sabem si total o compartit -, per part de Consol Prados. Però la gent de matarónotícies.cat , molt ben informats , - ves a saber si per raons de ser públics , ves a saber si pel fet de que alguna de la gent del web casualment serà la que portarà la campanya electoral del PSC local -, s’han atrevit a dir nou dels deu primers de la llista , i un els creu a cegues. Per cert , felicitats Elisabeth, felicitats Uri.

A vol ras es poden dir moltes coses de la llista.
Per exemple que Baron ha demostrat el seu poder malgrat que a l’hora de la veritat ha tingut de “tragar” amb Consol Prados fet que podria modificar les seves intencions de deixar-ho a mig mandat.

I dic que té poder ja que la llista està feta al seu gust mantenint el seu nucli dur ( López, Melero , Esteban i Pera) , amb la Núria Aguilar ara més propera a l’alcalde ( síndrome Capgrossos) , recuperant a Carme Maltas amb qui té gran sintonia de sempre i a més amb la incògnita del nº6 en que el nom de Ricard Coma sembla disposar de tota avantatja pel seu perfil entre formació i empresa , i per tant destinat a comandar l’IMPEM , encara que altres rumors l’apunten com a nou responsable del Tecnocampus.

Si a més afegim que en el lloc onzè , -el somiat per la gent del PSC -, està J.A Ciller , també en l’onada de l’alcalde , ens trobem que sols Carlos Fernández és del que podríem dir un altra pal, però la seva eliminació hauria estat massa per l’executiva , que si ha hagut d’acceptar el càstig evident de ser nº9 i ser superat per Ivan Pera. Un càstig degut al mini cop d’estat que va provocar juntament amb Barerra , Gomar i la trepa dels JSC , del que ara hi hagut clara resposta amb una esborrada absoluta d’aquests impetuosos i poc vàlids aspirants.

Una llista amb les naturals sorpreses , com sembla obligat. Si bé els noms de Prados i Ciller estàven a totes les travesses , en el conjunt hi ha dos noms que sorprenen: Maltas amb la seva presència ( ningú apostava per ella ) i l’absència de Pere Vilaseca ( present fins el darrers segon a totes les apostes). Dos noms que conviden també a lectures . En el cas de Maltas és com si Baron tingués el pensament de que en els mals moments el saber de l’experiència és millor que l’agosarament de la joventut , mentre que en el cas de Vilaseca un creu veure una lectura de futur en tripartit, i m’explicaré.

Si bé no fa pas tant el mateix Baron va arribar a parlar de sociovergència , el cert és que els darrers esdeveniments semblen haver canviat força la situació. Per un cantó la solució positiva de Can Fàbregas ha esdevingut un veritable baló d’oxigen pels socialistes mentre que en part ha passat factura a la gent de CiU per la seva inconcreció en certs moments. Igualment l’aparició dels Mataronins de Mojedano comporta una pèrdua a la gent del PP , mentre que l’assoliment del pacte independentista fa repuntar les possibilitats d’ERC , amb el que ara sembla possible reeditar el tripartit , quan fa tan sols un mes semblava una entelèquia.

Ara bé, si es reedita el tripartit és obvi que ICV reclamarà el manteniment d’Educació ( sols per això repeteix Calvo ales llistes) i per tant Baron no s’ha pogut comprometre amb Vilaseca per atorgar-li aquesta regidoria el que probablement ha estat la causa de la seva desaparició.

Un tripartit que de reeditar-se comporta un nou problema. Que fem de Sergi Penedès?. La nefasta actuació del regidor que ha aconseguit el miracle de posar a tot el mon de la cultura d’acord en una cosa , que tothom està d’ell fins els collons ( i valgui la barroeria ) l’impedeix per lògica repetir en el càrrec, però i si s’entossudeixen ?.

Una pregunta sense resposta , igual que la que ens fem la gent del PSC davant de si finalment es produirà el miracle, i Cultura serà una aposta de govern. Però si ho és, qui manarà?. Fins ara tot estava clar amb Ivan Pera de regidor , però succeeix que Consol Prados és justament la portantveu de Cultura del PSC en el Parlament de Catalunya , per tant és la persona més idònia. Serà així?. Una pregunta amb difícil resposta però que hom pensa que sí l’aposta del PSC és certa , serà Pera qui portarà les regnes de Beneficència.

Amb tot això bo és començar , amb les lògiques reserves , a fer una valoració global. Millorem o empitjorem?. La substitució de Bassas per Prados es equilibrada, igual que la del canvi experiència / joventut de Maltas / Romero, i en el cas final sigui qui sigui el substitut de Barrera serà per millorar. Per tant el resultat és positiu i aquesta llista és millor que l’anterior, però, atenció ! , això no vol dir de cap manera que sigui una bona llista.

Repassar el que hi ha i el que no hi ha ens porta a veure que es mantenen dos rèmores com Fernàndez i Esteban, que s’accentua el clan de l’hòstia ( algú diu que ben aviat a les dotze del migdia serà obligat resar l’ Àngelus a la Casa Gran ) , alhora que s’observa la manca d’independents, que a bon segur donarien poder, prestància i qualitat a la llista.

Però bé, això son reflexions a priori, a tota presa, i a fi de comptes , sobre especulacions.
O sigui , que agosarat que és un , potser s’ho haurà “ d’embeinar” tot , però de moment així és com ho veiem. I crec que no està gens malament que els votants de peu diguem allò que pensem i que mai ens explicaran els polítics que manen.

PS.- Com estaria bé que es comencés a parlar de que no totes les regidories haurien de ser de dedicació exclusiva , com molt bé apunta Josep Puig Pla. En temps de crisi no és de rebut que una ciutat com Mataró tingués més “cartres” que la pròpia Generalitat. Però, qui li posa el cascavell al gat , quan la gran majoria d’aspirants al càrrec és aquesta la seva única possibilitat d’ingressos?.

Una excel•lent reflexió que mereix una atinada resposta.