4 BIENNAL TORRES GARCIA

GENT DE CASA

No he acabat d’entendre mai el refús quasi generalitzat dels artistes locals a prendre part a la Biennal Torres Garcia.

Els consagrats s’amaguen sota l’excusa , - moltes vegades no certa -, de que “ells” no prenen part en concursos , quan penso sincerament que en una gran majoria hi ha la por de no passar la selecció, i que a més es sàpiga aquest “fracàs” (?), quan la pulcritud de l’organització és absoluta en aquest punt. Penso que és un absolut error i que res millor que passar la prova del cotó d’un jurat exigent per tenir mesura adequada de la qualitat del seu fer.
Igual errada és en el cas dels artistes menys coneguts. És absurda la seva absència , ja que res tenen a perdre i sí en canvi molt a guanyar en el cas de ser seleccionats.

Dons bé , en aquest “passar” de masses artistes de casa , n’hi ha alguns intel·ligents que pensen que la Torres Garcia és una gran oportunitat i amb els seus millors bagatges es presenten a la contesa i com en el cas de Pere Màrtir Brasó , Marc Prat i Alex López Garrido “Kene” , ( tots de Mataró ) o Javi Pretel ( Argentona ) i R.Suyer ( Arenys de Munt ) , convencen al jurat i les seves obres brillen al millor nivell entre les quaranta obres seleccionades.

Vagi dons  el comentari indivdualitzat de les seves obres:

PERE M. BRASÓ. ( Vilassar de Mar 1952. Resident a Mataró )
“Dues seqüencies del cercle d’en Long a la Maladeta”
Oli sobre tela ( 160 x 160 cm )

Depassada ja la fase catàrtica del “barret Peret” , Brasó ens demostra un cop més de quina fusta d’artista està fet. Amb intencionalitat minimalisme  en la línia de la més actual de les tendències ( jurat dixit ) , en un aparent monocromatisme farcit d’intencions i sensibilitats , Brasó ens retorna a l’humanisme que ens té acostumats , tot parlant-nos de l’absència , de la solitud , de la petitesa de l’home en la immensitat de la natura .

Una obra que marca fites i que obra un camí que es presumeix molt interessant.


“KENE” ( Alex López Garrido ). ( Mataró 1976 )
“Estudi de la figura” Acrílic 150 x 150 cm .

No molts recordaran la presència d’Alex López entre els joves seleccionats del Sant Lluc de fa uns anys. Una presència estructurada al voltant del grafitti figuratiu, en una línea una mica de Wharhol , al que s’enfrontava amb Marilyn Monroe  pel mig.

Ara ens sorprèn amb una reconversió de la seva figuració mitjançant una magnífica mirada geomètrica d’alta densitat pictòrica , en la que equilibri i profunditat es donen la mà sota el poder d’una derivació cromàtica de blancs, negres i grisos que sols es pot aconseguir quan s’és destre amb la mà i es posseeix un ideari creatiu ben fonamentat.

Una obra atractiva en la seva mirada propera i sorprenent en una mirada més llunyana.

Una gran i agradable sorpresa , amb un nom que caldrà considerar.


MARC PRAT . ( Mataró 1971 ).
“ Obertura XI” . Tècnica mixta sobre tela. 150 x 150 cm.

Marc Prat ha presentat una obra plenament identificativa de la sèrie en la que està treballant de fa temps i per tant abastament coneguda per els afeccionats locals. Però aquesta selecció serveix per fer evident , a l’artista i a la resta , que està en el bon camí.

L’obra de Prat aguanta perfectament l’embat amb obres de tota mena d’estilístiques i surt reforçada en el concepte , el fons i la forma. Un important èxit que ha de servir per augmentar la confiança de l’artista que també ha sortit airós de l’altra aposta , en esser seleccionat per un altra important concurs com és el de Bancaja.

JAVI PRETEL. ( Barcelona 1981. Resident a Argentona )

“Opel Mataró”. Oli sobre tela ( 89 x 116 cm)

Per a mi una de les grans i joioses sorpreses de la biennal. Un artista de la comarca  del que ni jo, ni penso que quasi l’absoluta majoria , en tenia cap coneixement i que ens ofereix una peça magnífica per la potència i qualitat del seu treball, un paisatge estructurat en una certa abstracció volumètrica i geomètrica , a l’estil del mític Planasdurà , compensada de manera excel·lent en la vesant cromàtica i en la distribució de perspectives i volum.

Un artista que caldrà seguir , del que si un fos responsable d’alguna sala d’exposicions , ja estaria contactant amb ell per fer-ne una individual.

Excel·lent.

R.SUNYER ( Barcelona 1957. Resident a Arenys de Munt )

“Marsoranje” . Oli sobre tela ( 130 x 97 )

Sorpresa també en el fet comarcal de Raimon Sunyer , net del reconegut joier Ramon Sunyer i artista d’ampla trajectòria fonamentada en aquest paisatgisme metafísic que altres artistes com Enrich , han portat a primera plana de l’actualitat.

L’obra que presenta es mou en aquesta vesant , apostant per tonalitats subtils que serveixin per estructurar una volumetria que doni pes en un ambient de misteri fregadís amb un cert deix d’inquietud.

Obra prou interessant i que hauria de motivar , com en el cas anterior, una mostra individualitzada.

En resum que ja ho veieu. Al bell mig de la qualitat de les obres selccionades , cinc artistes de les nostres contrades ens fan demostració d'excel·lència.
Felicitats i a seguir.

(Fotografies manllevades del web del Sant Lluc )