RESPECTE

Pocs minuts després de que aquest post surti a la llum començarà la campanya electoral de les properes municipals. Una campanya en la que de nou la cultura tindrà un aspecte anecdòtic i marginal, encara que ves a saber si és cert que el PSC vol la regidoria  i  el tema provoca discussió.

La cultura apareixerà de nou en els programes electorals. Es diran vaguetats, es caurà en els tòpics, en quasi tots els casos es farà alguna puntualització localista del programa general, i algú , - espero i desitjo que sigui els PSC -, aportarà una visió més propera. Però sigui com sigui , en cap d’ells ni tan sols es plantejarà l’element clau de tot l’enrenou, com ha de ser el compromís de tenir RESPECTE absolut a la cultura i als seus creadors i actors.

Fa uns dies a m1tv i en el debat de “Pantalla oberta” en relació amb la Biennal Torres Garcia , en Marc Llacuna , guanyador de la darrera edició, tot comentant l’atemptat  realitzat amb la seva obra guanyadora , que s’ha col·locat en un lloc amb perill de fer-se malbé i que ja presenta desperfectes en forma de ratllades, mostrava el seu malestar tot explicant que el que més greu li sabia era la MANCA de RESPECTE de l’Ajuntament amb l’obra , amb el Premi i amb els artistes, i ell el que exigia, el més absolut respecte a la creació i al que l’envolta.

Un respecte que no apareix per enlloc i de mostra vagin  anècdotes del tot recents. Unes anècdotes que mostren clarament les intencions .

Com ja saben el proper dissabte a les 7 de la tarda el PSC presentarà el programa electoral de cultura. Deixant de costat la idoneïtat o no del dia i hora , en la targeta de convidada i de manera ben remarcada s’indica que la durada de l’acte serà de 45 minuts.  Mentre que per qualsevol cafetó amb..., per reunió amb facebook , per el que vulgueu dir , la durada és il·limitada , per cultura , tres quarts i prou , no fos cas que apareguessin preguntes incòmodes, encara que ves a saber si tal i com està el pati ni tan sols hi ha espai per preguntes.
Així és com es demostra la manca d’aquest respecte essencial que exigeix la cultura.

Segon exemple: Exposició de Josep Novellas.  En ella hi ha tants exemples que no caben en molts posts. Com a resum dels més greus en voldria citar alguns:

Malgrat que l’IMAC és un dels organitzadors de la mostra , oblida en el dietari de la seva agenda cultural ( estic convençut que intencionadament ) actes paral·lels de la mostra que l’incomoden, com per exemple l’exposició de “Novellas i el Dimarts del Llimoner” a celebrar a l’espai capgròs.

Un personalment es va dirigir a m1tv per oferir fer un programa especial dedicat a Josep Novellas a l'estil del que es realitzà amb Eduard Comabella i que va tenir un resultat final excel·lent. A tothom  va semblar una oferta magnífica. El resultat , per si no el saben , és zero. M1tv no s’ha dirigit per res per dur a terme el programa i ara , amb les eleccions per davant , i a sols tres setmanes d’acabar part de l’exposició , no té cap mena de sentit.

Molt omplir-se la boca de Novellas, però a l’hora de la veritat , res de res.

Altra tema curiós és el dels catàlegs de l’exposició . Repartida l’edició a parts iguals entre Laietana i Ajuntament , la primera les ha anat obsequiant a qui creia convenient , amb el corresponent resultat d’esgotar-los, mentre que l’IMAC els cobra a 20 euros sense excepcions. Així al bo d’en Parés de Mataró no li ha quedat cap més remei que pagar 20 euros de l’ala per aconseguir el catàleg.
En Joan Parés,  artista emblemàtic de la ciutat , que ha volgut honorar-la sempre afegint el nom de la mateixa a la seva firma , és un menystingut etern per part de l'Ajuntament: Es fa visita al Bassat i no se’l convida i ara li cobrem el catàleg de Novellas. Quina vergonya!!

Aquesta manca del més mínim i elemental respecte és , a bon segur , el punt primer a corregir si es pretén que la cultura comenci a ocupar el més mínim espai en la importància de la vida de la ciutat.

Però que voleu que us digui , amb els personatges que poden pul·lular per la mateixa en el proper mandat , potser el millor que haurem de fer serà anar a l’exili , encara que sols sigui interior.