APOSTARÀ EL PSC PER FER-SE AMB CULTURA?

Aquest divendres a la tarda , a l’espai “Àgora” del mercat de la Pça de Cuba, el PSC mataroní va presentar el seu programa electoral en les seves línies mestres. Un públic nombrós però menys abundant del que un esperava va seguir amb atenció les paraules de Baron  que va desgranar amb la corresponent passió els trets del que vol ser el seu nou mandat. Uns trets que en general penso prou encertats i encara que s’aposta per un cert possibilisme  i per una vegada s’abandona la carta als reis ( circumstàncies manen), veurem si es podran tirar endavant per capacitats ( la llista ja sabem que es escarransida en aquest nivell) i per la crua realitat en la que estem immersos.

Hi vaig assistir per la curiositat de saber que ens ofereix el meu partit al que sens dubte votaré, però especialment encuriosit per el tema cultural i per veure si d’una vegada i per totes , el PSC es capaç  d’entendre que la cultura ha de ser un dels pilars en els que fonamentar el futur de qualsevol ciutat. El cert és que vaig sortir una mica més convençut que altres anys , encara que vaig notar un flaire , - no pas cultural per cert -, que m’ha fet pensar que potser , com dèiem fa molts anys els barcelonistes : “aquest any , sí”.

En primer lloc  però ,em va sorprendre la dolentíssima posta en escena. No deixa de ser curiós que quan tant es parla de Mataró com a ciutat de la Innovació, aquesta en el que pertoca a l’atrezzo electoral  es visualitzi amb tres persones convertides en absoluts figurants  portant cartells escrits , visualització ben llunyana a la de ciutat 2.0 i que ens retrotrau als homes anunci sortosament desapareguts de les nostres ciutats . ( Espero que ningú em retopi dient que a New York, ciutat de la modernitat , encara sovintegen).
Una visualització que encara és pitjor quan una d’aquestes silencioses figures és ni més ni ments que la regidora Núria Aguilar , convertida aquí en velina electoral. Una posta en escena que s’ha de reconsiderar per el de mala imatge que provoca.

En el que pertoca al tema cultural en sí el PSC l’engloba en l’apartat d’aposta estratègica i afirmen textualment : “ Apostarem fort per la cultura posant en marxa la Biblioteca Antoni Comas i el Museu de Can Marfà. Planificarem el nou teatre Monumental i la futura ubicació del Museu d’art contemporani – Museu Bassat a la Farinera”.

A manca del programa complert , en el que podrem veure de manera clara quines son les consideracions estratègiques del mateix , la meva sensació és , com abans deia, que enguany sí, i no pas per raons d’índex cultural i sí per raons econòmiques importants que queden evidents en el darrer aparat de programa general en el que s’afirma: “Simplificarem i compactarem les estructures administratives per eduir els costos i aprofitar el màxim els nostres recursos”.
Una afirmació que traduïda a la realitat vol dir la DESAPARICIÓ dels actual ens autònoms : IMPEM, IME, Esports , i com no , de l’IMAC. Una desaparició que ja es volia materialitzar en el passat mandat però que va ser impossible davant la negativa d’ERC que volia deixar ven visible la seva petja a cultura , com així  ha succeït i no pas a fi de bé. Una desaparició que sol podrà aconseguir sí assoleix la regidoria. Una circumstància que podria fer realitat el desig de molts , encara que no en un fonament cultural i sí per una premisa essencialment econòmica.

Ara bé. Quina serà la política cultural del PSC si assolís aquest poder?. Serà Gustavo Herraiz qui remenarà les cireres? ( esperem que no ). Hi haurà comissions consultives i a les que es farà cas ?. Passaran a altres regidories com Participació Ciutadana , un munt d’actes i relacions que no corresponen estrictament a cultura i la converteixen en un veritable calaix de sastre?. I com aquestes molts preguntes de les que ens agradaria tenir resposta , com bé es podria fer amb un acte electoral en el que el PSC explicites la seva proposta cultural amb tots els ets i uts. El tindrem però?.

Però aquesta possibilitat de que per fi el PSC agafi la regidoria de cultura no ens ha de fer oblidar que segons els resultats i els pactes podria tranquil·lament succeir el de sempre , és a dir que Cultura sigui la primera i més fàcil moneda de canvi. Si succeeix això , que no s’ha de descartar , mantindria el PSC la postura contemplativa i de no fer res que ha mantingut en aquest mandat davant el desgavell permanent de Penedès?.

Una bona pregunta que bé estaria explicitar en aquest acte electoral dedicat a cultura que des d’aquí reclamo ja de manera oficial tot sabent que malgrat ese aquest un blog contaminant és de lectura de la gent que es mou en l’òrbita cultural del PSC. El tindrem? . espero que sí.

SOLUCIÓ PER L’OBRA DE MARC LLACUNA

Si fa ben poc denunciàvem l’incorrecte col·locació de l’obra guanyadora del darrer premi Torres-García , ara podem dir que tot sembla a punt de solució. El mateix alcalde Baron em comunicava que ell creia que la col·locació havia estat amb l’aquiescència de Llacuna , tal i com ell havia ordenat. Davant d’això , i tenint en compte també que l’obra de Perna no es troba en lloc adient i que ben aviat arribarà la peça guanyadora d’enguany, potser seria el més convenient ubicar-les de manera conjunta en un espai que fos visible i que a més pogués tenir una visibilitat important per a gent forana.

Per això es creu que el tecnocampus és un lloc adient i dintre d’ell es possible que s’accepti la proposta de ser ubicades en el foyer de l’auditori ( veure foto ), lloc en que lluirien i donarien valor afegit a aquest espai que amb el temps ha d’esdevenir essencial en la vida social i cultural mataronina.

Una resposta ràpida per solucionar un problema que mai s’hauria d’haver produït si en la cultura municipal existís un mínim de sensibilitat. Ara esperem que la proposta sigui realitat amb la mateixa velocitat.