CAP DE SETMANA

Massa vegades deixem al cap de setmana com a font d’ on brollaran tot el munt de sensacions positives que ens renovaran davant la vulgaritat i la monotonia de la nostra feina habitual. I el cert és que generalment arribem al dilluns decebuts , tot pensant que no hem sabut aprofitar adequadament les oportunitats que ens ha donat el temps de lleure. Però de tant en tant succeeix el contrari i arribes fresc d’esperit i renovat de forces per afrontar de nou els feixucs dies de la setmana laboral. Justament això és el que m’ha succeït en aquesta ocasió.

Dijous va ser dia d’estrena de la nova aventura de “Espai d’Art” a m1tv. Una estrena amb resultats prou positius. Ressò important  en el món de l’art , enllaços múltiples a la xarxa ( especialment agraït el de Joan Antoni Baron ), i felicitacions varies i diverses de tot el ventall artístic , agraint principalment el retorn d’aquesta finestra informativa , amb tot el que comporta , a la graella televisiva.

Comentaris sense discordances , ja que inclòs aquell que podia pretendre ser punyent erra del tot en el plantejament. Per a mi ser qualificat com aficionat mai serà un insult o un sentit peroratiu. Sempre m’he definit com a tal i ho seguiré fent. Un afeccionat però amb coneixement de causa.
I en el que pertoca al fet d’estar autoritzat per parlar d’art en un espai públic , millor deixar-ho de costat. Hi han reflexions que cauen pel seu pes i més quan es recorden històries pasades, que van ser això, pasades. És clar que és difícil oblidar l'estulticia de penjar obra gràfica de Miró amb xinxetes. I així va ser. Oí Sr. Rodríguez?.

A més dues presentacions en el cap de setmana , i de dues exposicions de les que en parlarem , i bé, en els propers dies, com son la de “Nexus” amb en Marc Prat com a protagonista ( Museu Arxiu de Llavaneres. Can Caralt) i "Ànimes i Peixos” amb el debut expositiu de Joan Poch a l’espai Capgròs.

Remarcable també, i molt, la inauguració de “El Públic” , aquest espai d’idees, debat i cultura , que porta en part la signatura dels bons amics Joan Salicrú i Eloi Aymerich, i en el que la Teresa Roig ja m’ha implicat en una xerrada pública amb els artistes que exposin a la veïna sala del Col·legi d’Aparelladors.

A més una llarga i profitosa conversa al voltant d’art , cultura i ciutat , tot convidant-me a sumar-me i dirigir en certa manera un projecte ben il·lusionant,  al que lamentablement no puc afegir-me en plenitud per aquelles coses de la vida , però en el que intentaré prendre part ben activa en aquella zona que més domino , com és el camp de les arts plàstiques.

Una conversa gratificant , penso que per a tots els participants , i que en certa manera m’omple d’orgull i serveix d’aquella dosi d’ego, que vulguem o no, tots precisem de tant en tant.
Un projecte en el que vull, i penso que així serà, prendre part de manera ben activa.

I per acabar ,diumenge a Girona , gaudint de la ciutat, el sol, els espais, els amics , la conversa.

Aire i imputs ben positius per seguir endavant. Positivitat que esperem no sigui pas flor d’un dia.

Encara que la positivitat s’esvaeix davant dues esgarrifoses notícies de les que m’assabento.

La primera que el PSC comarcal ha decidit proposar a Ana Barrera per estar en les llistes electorals per al congrés de diputats ( 20 N) en representació del Maresme.
Caldrà fer control antidòping després de decisions / votacions d’aquest tipus?. Potser sí per que és difícil pensar que en ple senderi algú vulgui proposar a la persona que ha batut els rècords d’inutilitat , mal fer , despotisme amb els seus “subordinats” , incapacitat de tota mena , etc, per que pugui arribar a entrar en unes llistes tan importants com aquestes.

De vergonya absoluta per part del PSC , però alhora demostració d’alta intensitat de poder d’aquells dits “els blackberry” per Joan Salicrú, i “els palmeros” per a un servidor i molts més. A on anem PSC?. O definitivament he de dir PSOE?.

L’altar és el fet de que Sergi Penedès , l’antic regidor de Cultura, ha aconseguit un alt càrrec en la xarxa Transversal a l’entorn de la cultura “contemporània” . Una xarxa que bons milers d’euros costa cada any a la ciutat i que no serveix per a res ( a algú li sona ) fora de ser punt d’aprofitament dels habituals. Una nova demostració de que lamentablement els serveis sectaris acaben essent generalment ben pagats.

Espero i desitjo que qui mani properament a Cultura, - Unió té la paraula de si ha de ser Olga Ortiz (Unió Democràtica) o Francesc Masriera ( Convergència) el que substitueixi a Marcel Martínez, que ha decidit abandonar definitivament la seva cadira per raons de salut, ens desapunti a aquesta xarxa que res ens ha aportat.