dimarts, d’octubre 11, 2011

HISTÒRIA LOCAL





Estic molt d’acord quan diuen que podríem conèixer tota la historia del món i de les seves civilitzacions tan sols fen seguici de la historia de l’art. Aquesta afirmació té un sentit global i alhora ben proper.  Aquesta és una reflexió que m’ha aparegut en veure la imatge fotogràfica que m’ha fet arribar en Francesc Xavier Lleonart I Cruz , tot concedint-me permís per fer-la pública i que encapçala aquest post.

És una imatge de 1992 ( encara no fa vint anys ) en la que s’observa a Joan Parés de Mataró pintant al natural l’encàrrec de plasmar aquest racó de Mataró , prop de Can Boada  , on ara es troba la Via Europa, amb especial interès en la masia , - òbviament avui desapareguda , de la que la família de Lleonart n’eren masovers.

Una imatge magnífica en la que al costat de tot l’àmbit pagès ,- qui ho diria avui en dia -, se’ns mostra a Joan Parés en la seva salsa. Amb davantal, salacoff, bata de pintar , i com no , amb un magnífic cavallet de camp i una “sombrilla” esplendorosa.

Una magnífica , emotiva i històrica fotografia que cal guardar en el calaix dels bons records.


LLUM




Les galeries catalanes  agrupades ni més ni menys que en quatre associacions (d’això se’n diu anar ben avinguts) ja fa un parell de temporades que decidiren fer una inauguració conjunta de la temporada sota una temàtica comú, que enguany ha estat la “llum”.

Al voltant d’aquest concepte i sota el títol “Tardor Art 2011 ( ON – OFF )” , 89 obres corresponents a igual nombre d’artistes i galeries fan la seva aposta comú per la llum , observada , analitzada  i diseccionada , sota tota mena de concepte , tècnica i estilística artístiaca.

La mostra que es resumeix amb 37 obres ( les corresponents a indrets més allunyats) que es presenten en comú al Centre d’Arts Santa Mònica , mentre que la resta correspon a 52 galeries que presenten de manera individualitzada al “seu” artista” i la “seva” obra en el seu espai.

Aquest és el cas de Marta Duran , escollida per la Galeria Comas , el seu espai habitual a Barcelona, i amb la interessant peça que encapçala aquest comentari.
Felicitats.