LA RAÓ DEL TEMPS

Fa dos anys  quan es fallava la 3ª biennal Torres García, el resultat final va produir un bon rebombori. Ara dos anys més tard el temps, com sempre , treu i dona raons i en aquest cas i com no podia ser d’altra manera , reafirma en tot l’encert d’aquell experimentat jurat que amb un excel·lent ull clínic va saber atorgar de manera ben adient els guardons de la biennal.

Diem això ja que en aquests dies Can Serra , la seu del Museu a la Pça de l’Ajuntament té a bé presentar la ja tradicional mostra de guardonats de l’anterior biennal que per raons d’espai no va poder ser realitat quan li pertoca . és a dir , mentre la nova biennal era actualitat.

Així Can Serra s’omple d’art de primeríssima qualitat amb el treball del que fou guanyador ( Marc  Llacuna) i els que van ser mencions ( Isabel Ferrer, Carmen Molina , Dolors Rusiñol i Pablo Antonio Escobar-Elorza ) que mostren de manera fefaent que les obres presentades no eren trampa , no eren treballs especials per a concurs , no eren obres mediatitzades , ans el contrari , que responien de manera absoluta al seu fer i a la seva identitat i que ara , poc més de dos anys després, mantenen la seva línia creativa , havent assolit , el que és més important encara , un nivell superior.

No és pas moment de fer parada en el concepte conreat pe tots ells, encara que bé està en fer reflexió en l’evolució de Llacuna vers la deconstrucció de la seva fèrria estructura amb la que aconseguí l’èxit. Igualment bo és veure la desdramatització del treball de Carmen Molina apostant ara per una mirada irònica que dilueix el fort impacte dels seus anteriors treballs. O apuntar també en l’afermament del constructivisme d’Isabel Ferrer que manté en el geometrisme la raó i l’eix de la seva creació.
Tot mentre que Escobar-Elorza segueix en la seva translació fotogràfica pictòrica , ara mitjançant una mirada dual que reflexa més perplexitat que identitat i Dolors Rusiñol  mantenint el seu diàleg filosòfic en el que el tractament ambiental i textural, té molt a veure.

Cinc noms, cinc autors, cinc maners de veure la pintura i l’art i un sol nivell, el d’una qualitat important que fa d’aquesta una exposició d’obligada i repetida mirada que a l’hora esdevé lliçó per a amants de l’art i principalment per a escèptics del coneixement del saber dels jurats amb pedegree.

Premi Torres García. Guardonats 2009
Can Serra. Museu de Mataró. Fins el 30 d’Octubre de 2011

LLIÇÓ

Si aquesta exposició que comentem més amunt és una veritable lliçó pictòrica i artística , també ho és en el sentit organitzatiu.  És una mostra realitzada amb quatre duros , i mai tan certa l’expressió , però de gran qualitat.
Centrant-se en l’important i defugint de l’accessori. Apostant per les obres , els artistes i tot allò que pot millorar la comunicació, i  obviant tota aparença, la gent del sant Lluc marca un positiu camí del que n’haurien de prendre oportuna lliçó la gent del Museu i tota la parafernàlia de l’IMAC , alhora que no estaria de més que fessin ullada a les atinades paraules de l’Antoni Luis en el moment de la presentació.

Un exposició magnífica en el fons , la forma i l’acompanyament que marca un camí que hauria de ser l’habitual en circumstàncies tan difícils com les actuals.
Les meves felicitacions a l'organització

HISTÒRIA

Si ahir ers en Joan Parés  el protagonista d’una magnífica fotografia ,avui i de la mà també d’en Francesc Xavier Lleonart ens arriba una imatge parella , però realitzada a poc d’acabar la guerra civil. Una fotografia quasi amb el mateix angle que l'anterior i que ens permet fer una oportuna comparança històrica el que és un absolut plaer visual i històric.

PS.- Les fotografies de l'exposició de guardonats han estat manllevades del web de l'Associació Sant Lluc