L’Enric Punsola és un artista en tots els sentits de la
paraula, músic, home de teatre, graduat en Belles Arts en l’especialitat de
gravat calcogràfic. És un home que cerca trametre les seves emocions i sensibilitats, sigui quin sigui el mitjà que
hagi d’emprar . La clau està en comunicar de la manera més intensa i precisa.
Ara ens presenta una magnífica exposició a l’espai capgròs
en aquest camí d’investigació i recerca
de crear mitjançant la pólvora , tal i com el gran artista de la tècnica , el xinés Cai
Guo Qiang ha mostrat fins el mes passat al Museu del Prado.
L’Enric sembla home tranquil i pacífic, però ja en l’aparença
se li nota inquiet en un desig de resoldre ràpidament els problemes de l’acció-reacció. A un li
costa veure’l esperar el llarg procés de qualsevol gravat calcogràfic per
obtenir un resultat que pot ser no plaent. D’aquí que a bon segur ha cercat un
altre tècnica (recordem que la tècnica és sempre mitjà i mai finalitat) per
obtenir uns resultats emocionalment parells i amb els que pugui intearctuar de
manera ben activa , no com en el cas del gravat amb una interacció més
limitada.
Així l’Enric s’ha acostat a la tècnica de pintar mitjançant l‘explosió
de pólvora damunt dels pigments. Una tècnica absolutament ancestral i que ha recuperat per a al contemporaneïtat l’artista
xinés Cai Guo Qiang que ha assolit la fita de realitzar obres per els més importants museus el mon.( us recomano
molt visiteu a Youtube el bon grapat de vídeos
dels seus treballs i el seu modus operandi, amb una tècnica amb un percentatge
de control dels resultats finals sempre difícil , el que permet grans sorpreses
en la seva realització).
L’Enric Punsola va començar , tal i com s’escau, intentant
dominar la tècnica i que els resultats obtinguts fossin el més propers
possibles a les seves expectatives i a fe que ho va aconseguir.. La seva exposició
Orígens a La Destil·leria així ho mostrava. Ara al capgròs segueix avançant i
ho fa amb unes obres més elaborades i menys primàries en els seus resultats
finals. Unes obres en les que el dinamisme s’expandeix i sura, brollant de la
blancor del paper.
Mantenint el camí del seu referent , segueix amb el sentit filosòfic
oriental d’un cert reduccionsime en l’obra però mostrant clarament el seu
progrés cap una obra més mediterrània , indret en el que el foc és un element
vital important i més en el sentit col·lectiu de la comunitat. Un foc que no
sols purifica ans també es capaç de crear uns nous element , uns nous imputs , imprescindibles
per seguir vitalment endavant.
El color que abans apuntava tan sols, va agafant paper més
important i el que ha d’agafar doncs l’eclosió del mateix , alhora que l’ampliació
de mides de les obres amb l’aparició de treballs amb múltiples personatges/objectes,
han de confegir el nou pas endavant de l’artista.
Un pas que estem convençut serà del to exitós ja que Enric
Punsola té molt clar el concepte de que el bon art és el que neguiteja , el que
interroga, el que fa pensar. Ell ho aconsegueix en el fons i en la forma. I en
la constància de la investigació, com a bon músic que és trobarà les notes de
noves melodies ben “explosives” que aprofundiran en les seves raons pictòriques
per expressar sincerament les seves emocions. Un progrés que ja esperem i que
desitgem veure ben aviat.
Cal recordar aquest nom, ENRIC PUNSOLA, un nom de futur i
quasi ja de present.
Felicitats.
Exposició a l’espai capgròs fins el 25 d’abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada