En primer lloc em cal dir que m’agrada l’homenatge en sí i
la peça que ha servit per a fer-ho. Coincideixo amb Perecoll tot pensant que a
qui s’afusellava era a la representació del poder popular i per tant ha estat
una bona pensada l’ús de la reproducció d’una cadira noble ( la del seu despatx)
i afegir-hi els forats dels trets assassins. I m’agrada l’indret escollit i la possibilitat de que la
ciutadania es faci seva l’obra, encara que maleeixo que tot s’hagi pet sobre
plànol i no s’hagi tingut en compte que la farola posterior a la cadira ,
difumina en molt la força de l’obra i que la petita columna informativa s’hagi
col·locat en un indret que trenqui la seva visió tot pujant per la Riera . Dos
detalls que sembla se l’hi han passat per alt a Perecoll, sempre amatent a tots
els detalls, però que tenen una fàcil solució , en especial al que pertoca al
panell informatiu.
Fora d’això dos petits elements a considerar. El primer de
caire polític. El monument a l’alcalde Abril va ser gestionat per l’alcalde
Baron i realitzat per l’alcalde Bote , ambdós del PSC. En mig un alcalde
sobiranista que no va fer res per fer-lo efectiu.
Al seu costat , els discursos de l’acte inaugural van anar
molts d’ells en la comparança amb l’actualitat i en el fet reivindicatiu
sobiranista. Curiosament l’alcalde Abril no era independentista i sí federalista.
Potser d’haver-ho sabut alguns haurien boicotejat l’acte.
Per altre costat existeix la polèmica de la decisió
unilateral de l’acceptació del projecte de Perecoll quan hi havia també el projecte
de Jaume Simón. Un projecte desaparegut en “combat”. i hi podia haver hagut un
altre projecte , el de Yago Vilamanyà, que mai va arribar a presentar. Ja que
els tres artistes van ser contactats per Josep Nieto , - segons sembla amb una
proposta que depassava les seves funcions-,per a que presentessin un projecte.
Segon sembla , i em fio del tot de qui m’ho assegura . a la
taula sols va arribar el projecte de Perecoll que va ser aprovat fa ara 10 anys
i confirmat a l’hora de la materialització. Però queda ben clar que quan Jaume Simon
demana explicacions i deixa ben evident l’existència del projecte ( és a dir fa
un Anti Cifuentes), l’Ajuntament havia d’haver donant clares explicacions ,
particulars i públiques , i prendre una decisió final, fonamentada en una acta de quina era la tria escollida , quines les raons i quins eren els signants de
la decisió. No ho ha fet així i ho ha fet molt malament. I té tota la raó en la
queixa en Jaume Simón, que ha estat maltractat i amb nepotisme. Conec sols el
seu projecte per el que ell ha mostrat a les xarxes 8veure foto) i era prou interessant ,
vàlid i econòmic com per al menys haver estat discutit. No s’ha fet i ha estat
un greu error d’impossible esmena.
Ara , si em pregunten la meva opinió, us diré que ambdós eren
de gran qualitat i que a bon segur
hauria apostat per l’economia. Però això no modifica la meva opinió de que el
treball de Perecoll és de qualitat i justament això és el que ha de jutjar la
crítica.
Les fotografies del post corresponen a l’acte inaugural ( de
capgros.com) , d’un mateix i Núria Poch amb la cadira original i l’artista
Perecoll ( preparació de Tempus Fugit) i el projecte de Jaume Simon ( xarxes
socials)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada