Can Palauet , segons diu la placa de l’entrada és la sala d’exposicions
municipal, però de fa ja molt de temps és sols la sala del MAC i la seva desviació del mal anomenat art
contemporani, però en la versió més cutre i menys qualificada artísticament.
Toca ara, l’exposició “Sortir-se de la línia” que és, segons
expliquen ells mateixos en l’opuscle de sala: Una proposta expositiva que
reuneix vuit projectes articulats partir de la idea d’errar. Un concepte que se’ns
explicita etimològicament per si som prou tontos com per no saber d quin és el
significat de la paraula. Una explicació per part de Rita Andreu, comissària de
la mostra , que esdevé alhora en absolutament incomprensible per a la majoria
de mortals i irracional del tot per aquells que
intentem entrar en la juguesca.
I el cert és que l’exposició és un encert total ja que aconsegueixen
just el que pregonen , l’ERROR , un error majúscul i continuat que conformen el
total en una gran tifa absolutament incomprensible
en una ment mitjanament cartesiana i
formada en uns concepte artístic en el que domina el sentiment de l’art com una
connexió d’accions i emocions entre creadors i espectadors.
Una circumstància impossible en aquets cas ja que les emocions
no existeixen ni en els creadors , carregats d’una fàtua intel·lectualitat, sentint-se
del tot superiors a uns espectadors que ja de bell antuvi saben som incapaços de
gaudir de l’alt nivell de les seves reflexions i copsar la magnitud de la seva
sensibilitat humanística.
El conjunt d l’exposició és un navegar en la falsedat , en l’ego d’uns autors ,malaltissament
contents d’haver-se coneguts , que es creuen que sense el seu fer l’art és
incapaç d’avançar, quan justament és el contrari. Irene Bou, Azahara Cerezo,
Anna Dot, Enric Farrés, Mireia Ferron , Francesc Ruiz Abad, Irene Solà i Damià
Vives son els seus protagonistes i uns veritables estafadors . Ho son en el
sentit de definir-se com artistes i ho son també en el sentit de la malversació dels cabdals
públics esmerçats en el projecte i en la seva distribució.
I aquí està el segon i greu error. Responsabilitat que recau
en la regidora de Cultura , permetent que els escassos diners destinats a l’art
a Mataró es malgastin en exposicions tan lamentables com aquesta, que fora de l’anterior
de Gelabert , és sens dubte el projecte més impresentable que ha ocupat els
espais, cada vegada menys honorables de Can Palauet.
Una exposició vergonyosa i vergonyant , indigne fins i tot
del més elemental centre cívic, i que genera tot mal. Als detractors de l’art
contemporani per que és tan fàcil la crítica de la mateixa per la seva manca de
qualitat que fins i tot fa pena atacar-la, i per el defensors de la contemporaneïtat
ja que amb exposicions com aquesta és impossible qualsevol mena de defensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada