L’article al voltant
de les retallades del Govern que tenallen absolutament la cultura a Catalunya,
publicat aquest divendres a La Vanguardia i que podeu llegir aquí ha creat un
rebombori espectacular i fins hi tot a merescut l’editorial del diari d’avui.
Està dit i reflexionat per activa, per passiva, amb un to baix o amb la cridòria
més gran, que tres dels pilars fonamentals de la societat del benestar son
Ensenyament, Sanitat i Cultura. La gran crisi de la dècada passada va fer
retallades brutals en les tres estructures que mica en mica han recuperat part
de la gran pèrdua en dues d’aquestes potes, -Ensenyament i Sanitat-, però que en
el cas de la Cultura no ha succeït ni de
bon tros.
És curiós que hom s’omple la boca de cultura però alhora de
la veritat el poble és al que més fàcilment
renuncia i considera que son , pel general, uns diners malgastats, quan no sols
milloren a les persones ans també a la societat en general i per tant la vida
de la col·lectivitat.
La Generalitat ha decidit retallar un 6% del pressupost de
Cultura, pressupost ridícul per se, ja que sols significa el 0.8% del global ,
molt per sota del 2% promès per anteriors Governs i no diguem ja per el que
respecte a la mitja europea. De totes les institucions la més afectada és el
MNAC que perd quasi un milió d’euros del seu pressupost el que ha significat
immediatament la supressió de l’exposició “escultura de postguerra” amb obres
de Subirachs, Villèlia, Marcel Martí i altres importants artistes. Així com perdre
altres exposicions i tot el programari de Nadal per intentar apropar públic a
la institució.
La pèrdua del valor de Barcelona en el circuit artístic és
impressionant. Superada amplament a Espanya per Madrid, Bilbao, Màlaga, València,
i apunt de ser-ho per Santander, Barcelona ha desaparegut del circuit del turisme
cultural de l’art, un turisme que cal cuidar per el seu civisme, la seva
qualitat i la possibilitat important de despesa en contraposició al turisme motxillero
i de botelló.
Justament el turisme cultural és l’anhel de tot destí
turístic. També ho és el de Mataró que pretén oferir la varietat dels seua
tresors artístics ( època romana/ barroc/ modernisme ) però que des de la
democràcia no ha invertit un duro en equipaments culturals. No tenim teatre, ni
auditori ni sala d’exposicions, i som la ciutat més pobre en equipaments
culturals de les ciutats de més de 30.000 habitants de l’estat espanyol.
És impossible visitar
d’una manera continua i ordenada les joies culturals de Mataró. Un informes
negatius van fer passar de llarg un seguit d’obres de Viladomat i ara és Manresa
qui obrirà el centre d’interpretació del Barroc. Tenim uns museus amb uns
horaris lamentables que obren just qual el turisme ja està buscant indret per
anar a sopar. Per visitar Per visitar ordenadament el Clos arqueològic de Torre
Llauder , la capella dels Dolors i la casa Coll i Regàs cal una conjuntura
astral de més difícil alineació que la que cal per que et toqui la Primitiva.
Però això no genera cap queixa i dintre
del govern sembla fins i tot normal i gens, però gens preocupant.
Quan Bassat va portar els artistes mataronins a Nova York no
hi va haver cap representant municipal. Els assessors van dictaminar que el
viatge de l’alcalde o d’un regidor era contraproduent per la seva imatge ja que
els diners gastat s semblaven a la ciutadania un malbaratament, i les eleccions
s’acostaven.
Es increïble els pals a la roda que Cultura Mataró està
posant constantment a la col·lecció Bassat. Ara mateix Sevilla està ple de
banderoles de la propera exposició de la col·lecció Bassat al centre cultural
Cajasol, és a dir al centre cultural de la Caixa, just a la plaça de l’Ajuntament
sevillà. En elles el nom de Mataró llueix resplendent. Com ho farà a Córdoba,
Cádiz i Huelva. A més hi participen un grapat d’autors mataronins que de pas
comparteixen espai amb els grans ( Miró, Chillida, Barcelo, Saura, Tàpies....).
Acudirà algun representant municipal a l’acte inaugural?. Esperem que sí, però
no tenim gens clar.
O recolzem la cultura ,no sols amb presència, o de boquilla
i sí amb mitjans o ens anem a dida. A Mataró està tot per fer i cal una aposta
ferma i sincera però per el que estem veien no s’està per la labor. I això ens
entristeix i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada