Vaig conèixer a Montserrat Viaplana ja fa uns quants anys
per una exposició que realitzà al museu de la Marina de Vilassar de Mar.
Llavors practicava una pesudo figuració abstractiva o una pseudo abstracció
figurativa, triïn la definició que vulguin, en una estilística en la que combinava
ambdós conceptes de manera personal. Per
els mitjans informatius artístics i les xarxes socials he tingut notícia de les
seves exposicions que no s’han reduït a l’àmbit domèstic , abastant nombrosos
destins de diversos països i ara em retrobo amb el seu fer amb aquests “Diàlegs”
que presenta al Museu del Càntir d’Argentona.
I en aquest retrobament veig una autora plenament assentada en
el seu estil, havent-se decantat totalment per l’abstracció però en la recerca essencial
de la bellesa en el sentit d’una recerca estètica plaent per a ella i per a l’espectador.
Parlant amb un familiar directe em confessava que el que desitja essencialment Viaplana
quan un espectador s’enfronta a la seva obra és sentir de la seva veu l’expressió
“que maco”, llavors és quan l’autora se sent especialment realitzada.
Certament no és aquest el concepte artístic que més em plau,
però he de reconèixer que és plenament vàlid intentar que la bellesa sigui la
màxima meta del creador. I en el cas de Viaplana ho aconsegueix clarament.
És així ja que en aquest temps ha aconseguit un bon domini
tècnic en el que sap jugar i conjugar amb els seus elements formals bàsics com
son gest, el ritme i essencialment el color d’una manera ben adient a la
recerca dels resultats desitjats. Fet que s’evidencia en l’obra presentada
entre la que un es queda amb aquelles obres més netes i simplificades i amb
aquelles que per les seves formes em retrotrauen, salvant tots les distancies a
Tharrats.
En resum una exposició més que correcte que plaurà
enormement als amants de la pintura més estètica però davant la qual faig la reflexió del
concepte , moltes vegades repetit, de que “ si no hi ha risc, no hi ha emoció”
i per a mi, l’art és essencialment emoció i per tant risc, que és el que trobo
a faltar en la pintura de Viaplana.
Montserrat Viaplana.
" Diàlegs"
Museu del Càntir. Argentona
del 13 de setembre al 3 de novembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada