200

Amb aquest post que ara començo arribo a la xifra de 200. No ho pensava quan vaig començar una mica picat per la gen del Cap gros, amb en Joan Salicrú al cap de tots. Pensava que podia durar un temps, però el cert és que ja estic del tot viciat.
Està clar que no estic a l’alçada d’un Ramon Bassas o un Joan Antoni Baron, que son veritables professionals de la columna diària , però darrerament intento trobar temps per fer l’oportuna descàrrega d’adrenalina, com em diu un bon amic , estimulada sempre en el to personal, lliure i independent.
Uns pensaments que em sorprenc arribin a tanta gent, que moltes vegades i com de trascantó et fan l’oportú comentari, rèplica o la coincidència amb allò que un expressa en aquests comentaris personals.

Ara es qüestió de començar a caminar per arribar als 300.

TONI SOLÀ

Del que també estic viciat és dels diaris gratuïts. Els fullejo a l’hora d’ esmorzar i de tant en tant et trobes amb agradables sorpreses com avui que en el “20 minutos” apareix ben content abraçat a una coca el forner argentoní Toni Solà.

La raó està en la seva participació aquests dies a “FòrumVic’07. La Gastroteca”, aquesta gran trobada científic culinària que se celebra en la capital d’Osona. Ell està entre els ponents i es destaca el seu paper de proveïdor de pa per a restaurants tan importants com “El Bulli” i la seva especialització en pa de sabors per a l’hosteleria. Remarca que “està considerat com a baluard imprescindible per el gremi de forners”.

En Toni va regentar fins fa poc la forneria familiar i l’espai “Pa tonet” al carrer Gran d’Argentona , a pocs metres de l’altre gran forner local , Can Moré del pa casolà. A més dels grans restaurants als que fornia de pa , feia el mateix amb molts més clients, alguns d’ells tan coneguts com el nostres mítics Frankfurts de la Pça Sta Anna i de la Riera. Qui ho diria , el mateix forn per dues cares tan diferents de la gastronomia.

Per altra part era membre de “Penta” l’Associació Cultural que va crear l’espai de “La casa del Llimoner” al carrer Massevà , espai on es celebraren unes interessants temporades d’exposicions i on va nèixer el grup encara viu, i ben actiu, dels Dimarts del Llimoner.

Felicitats dons per el públic reconeixement a un paper , el del pa, tan important i alhora tan poc valorat.