DE CULTURA ( II )

“Cal fer plantejaments valents i de futur” . És una frase que trec del que remarca la premsa de l’acte de presentació del manifest electoral del PSC i per tant de l’obertura de pre-campanya de Joan Antoni Barón per a ser reelegit alcalde de Mataró. Fet que estic segur succeirà de totes, totes, i jo que me’n alegro.

És una frase que marca camins de manera clara. Però que ha de marcar tots els camins , inclòs el de Cultura , que a mi i a tants ens neguiteja. Ho ha de fer-ho ja que si Mataró “ ha de ser una ciutat en la que valgui la pena viure-hi” , això sols serà possible si el fet cultural assoleix el nivell que fins ara sembla haver-se menyspreat, especialment ,- i que el PSC ho tingui ben present -, per el partit que havent governat sempre ha deixat que la Cultura hagi estat més anys en mans d’altres partits que en les seves pròpies mans.


Per això, en aquesta aposta valenta i de futur , calen dos elements claus: equipaments i allò que ara s’anomena “locomotora”.
Si oblidem , que és per fer-ho , el fantasmagòric “Pla d’equipaments Culturals” de la que ara en tenim mostra de la mà de Graupera en l’exposició del Museu, cal considerar que tot mantenint els elements mitjanament previstos per la propera legislatura cal atacar amb valentia i futur a uns nous reptes.
El primer ha de ser l’inici seriós de projecte del Teatre que la ciutat precisa. En els darrers temps , ciutats parelles a Mataró ens fan pam-i-pipa tot presentant la recuperació dels seus vells espais escènics , recuperats per a la modernitat. Aquí ja no en tenim, el Clavé és història ja llunyana, però la necessitat és la mateixa. I no podem perdre més temps. Cal apostar per ell.
Per això un defensa que el PSC hauria de fer compromís, és la de que en el decurs de la propera legislatura s’ha de realitzar el projecte d’aquest nou Teatre , fins hi tot posar-hi la primera pedra, i que aquesta no sigui simbòlica.

Cal encetar camins , cercar dreceres, i posar fil a l’agulla per un cert compromís de ciutat amb aquest objectiu. I el lloc ,aquell relacionat amb el Parc Central, que sempre surt de trascantó i amb gran secret, quan és un secret a veus, penso que és excel·lent.

L’altre equipament precís és aquest espai polivalent del que tan d’ús es podria fer. I quan dic espai polivalent, no em refereixo a allò que en molts lloc es denomina “pavelló firal” . S’ha de ser valent i amb futur i Mataró precisa d’un espai on desenvolupar actes cívics, petits congressos, simposiums , exposicions itinerants de caire cultural i/o artístic....
És aquest un element a pactar amb l’IMPEM , però que urgeix de totes, totes a la ciutat, que si observem està orfe d’actes generalistes de tot tipus en els que està prevista un cert nombre de persones , ja que no es disposa de cap espai d’aquestes característiques.

Finalment cal acabar de manera ràpida la Nau Gaudí i donar-li un ús atractiu. Personalment no em desagrada , ans al contrari el tema Català Roca , però penso que caldria anar una mica més enllà , i apostar per la fotografia de manera més genèrica , tot tenint en compte els fons dels que disposa la ciutat , amb especial atenció al Fons Carreras , tan menyspreat oficialment.
Mataró , que tant desesperadament cerca un lloc específic en el món cultural, podria trobar en la fotografia aquell element diferencial que el col·loqués en el “mapa” , per emprar aquest tòpic tantes vegades emprat i sentit.

Però tot aquest conglomerat precisa d’un motor potent que el mogui. Que ho faci de manera directa o indirecta , però que produeixi aquest sentit dinàmic que precisa tota cultura que vol ser viva. És allò de la “locomotora comercial” , però disposada en l’àmbit cultural.
Passejar-se per l’activitat cultural de ciutat parelles a la nostra presenten en general alguna entitat polivalent que marca fites i camins , que en moltes vegades coincideix amb el Museu de la Ciutat.

El Museu per la seva polivalència, aplega art actual i del passat , entra en la història de la ciutat , el seu modus de viure i la sociologia, penetra amb l’arqueologia als temps més llunyans, te ramificacions amb les ciències naturals... Disposa per tant dels estris suficients per ser eix i motor de mil i una activitats que convenientment lligades amb les associacions, grups específics , etc. pugui ser aglutinador d’un concepte cultural de ciutat que serveixi de pal de paller en la dinàmica que cal establir si volem ser ciutat viva en el fet cultural.

Que sí, que el Museu de Mataró és justament el contrari, que ancorat en el passat és incapaç ni tan sols d’establir una premisa de treball semblant , però... La gent no és eterna , i els funcionaris estan al servei de la ciutat i no a l’inrevés, Que reciclar-se és el fet dels temps i que una ciutat no pot estar parada per la nul·litat d ‘unes persones que es guanyen un sou al que la gran majoria no arriben ni de bon tros.

Equipaments, locomotores .... elements que serveixen per un plantejament valent i de futur. El que vull, i volem, per a Mataró.

PLANASDURÀ

Coincideix els culturals de “El País” i el de l”Avui” per parlar de la magnífica exposició que la galeria Oriol dedica a Planasdurà.
No puc negar la meva alegria pels elogiosos comentaris que es dediquen a aquest artista un xic maleït. Disposo a cas d’una obra seva de 1955 , que va regalar l’artista al meu pare en motiu de l’exposició que celebrà al Museu de Mataró quan aquest era punt i senya de l’art del país, i que un va heretar a la seva mort.. És una abstracció geomètrica a l’estil de la representada, ja que m’ha estat impossible fotografiar-la correctament per els reflexes que es produeixen.

Puc dir que és una de les meves obres preferides, cosa que quasi ningú entén. La seva capacitat sintètica, cromàtica i espaial, molt a l’estil Mondrian, però amb un domini de negres que dificulta l’equilibri i accentua les arestes, fan d’aquesta obra un treball de primera qualitat que mereix l’atenció de tot bon afeccionat .

Però òbviament no ha estat el sentit personal el que m’ha provocat aquest comentari. El fet està en aquest paper del Museu allà els anys cinquanta quan era sant i senya de la vitalització artística.

Ni més ni menys el que esperem ara , amb plantejament valents i de futur. Baron dixit. Ho apuntem