PARAULES I

Ha començat el temps de les paraules, del munt de paraules, de les rierades de paraules. Paraules amb sentit i sense. Paraules amb la certesa de que son mentida. Paraules amb la certesa de que poden ser veritat. Paraules que un no sap el que seran. Paraules per que se les endugui el vent. Paraules per que quedin ben marcades en l’ànima de qui les escolta.
Ha començat la campanya
Parole , parole, parole ... ( la música la posen vostès)

PARAULES II

Paraules de Joan Margarit que ahir transcrivia Eva Piquer a l’Avui :

“Constantment estem fent les paus amb nosaltres mateixos. El judici sempre acaba amb el perdó. La venjança és no haver-te parat ni un segon a considerar per què han passat les coses. Com esmorteixes el sentiment de venjança?. Dons comprenent. No hi ha res de franc, tot s’aprèn. I quan ja n’has après molt, et mors. Vas caminant cap al precipici, cada cop coneixes millor el camí , aprens que la riquesa és el matís, i al final del camí te la fots.

L’art no es gens democràtic, i la poesia és la menys democràtica de les arts. Tothom pot llegir poemes , però no tothom té dret a escriure’n. L’art subvencionat no porta enlloc. Preferiria tornar a l’època en què Van Gogh no venia cap quadre. Abans els artistes es morien de gana, ara es moren de farts.

De totes les virtuts humanes, m’interessa sobretot la lucidesa. La lucidesa és la intel·ligència amorosida amb el sentiment i la comprensió. Jo aspiro a aquesta lucidesa”.

Brindem per la lucidesa de les paraules que d’ara en endavant podrem sentir en aquesta campanya electoral. Fem-ho amb tranquil·litat . Un glop per cada paraula o frase. No cal patir, segur que passarem qualsevol control d’alcoholèmia que ens trobem per davant.

PARAULES III

Háblame para que conozca la pureza de las palabras inútiles
Antonio Gamoneda