UNS COPS DE PIC I UN REPICÓ


1.-
En el viatge de nuvis ( fa vint anys) vàrem establir amistat amb una argentina de certa edat i de nom Lila . Havia esta una de les primeres , si no la primera , dona argentina en ser llicenciada en econòmiques, havia tingut una llibreria en la que predominava la cultura espanyola, i era una dona d’esquerres de les que no hi ha.
Parlava d’Alfonsin meravelles, però deia , “Parece que le asesore el enemigo”. Avui encara mantenim el contacte esporàdic però si visqués el Mataró actual, no en el que va viure uns quants dies, estic segur diria el mateix. A Barón sembla que l’assessori l’enemic.

Uns quants dies de Fàbrega i Caralt , i en comptes d’explicar el que cal, silenci. De cop i volta , quan tot sembla mig adormit, de no tornem a la palestra. Cal parlar de Can Minguell.
I és clar, el ciutadà, és a dir jo mateix, no entén res. Coses que passen de l’H a l’A ,i a l’inrevés, O no, que és de la Z a la B . O potser de la Ceca a la Meca.

Parlo amb gent que coneix el cas i hom diu que Can Fàbregas per tirar a terra i que de Can Minguell en poden sortir coses. Ves a saber. Però sigui com sigui cal explicar-les i no com intercanvi de cromos.
Cal explicar-ho i fer-ho. be. I potser caldria fer-ho ja.

2.-
Pla d'equipaments culturals

Malament rai quan de cop i volta, apareix un pla sense que ningú en tingui noticia.
En Graupera ens sorprèn inaugurant divendres una exposició en referència als futurs equipaments culturals. Cara de sorpresa en la majoria. Sembla cosa de bruixes, encara que tots sabem que al PMC ho dominen. O no era Milan a qui anomenaven el “meiga” per que d’existir , existia , però ningú en tenia coneixement d’ell?.

Repassar la nota oficial posa els pels de punta. Tot es tracta del famós estudi de la Diputació posat en solfa. Es parla de la sala Cabanyes quan tot està a l’aigüera, i del Foment quan en Genís encara no en sap res....

En quant a les arts visuals diu textualment: ” ...proposa l’elaboració d’un Mapa d’arts visuals que tindrà com objectius:
Identificar els principals agents i artistes de la ciutat i conèixer la seva acció i projectes.
Identificar les infrastructures públiques i privades de la ciutat, els seus usos i les seves mancances.
Valorar la situació actual del sector i esbossar iniciatives de millora per facilitar la pressa de decisions.
Crear el Centre de la Imatge Català –Roca”.

Us puc asegurar que no soc malparlat habitualment. Però igualment us he de dir que un “c...” dels de toro, m’ha sortit de l’ànima en llegir tanta bajanada junta. Ara tots amb el carnet a la boca que cal identificar persones, fets i.... . Fa anys i panys que parlem del famós llibre blanc de l'art i la cultura mataronina i mai ni tan sols s'ha començat. Ara de nou apareix com un miratge en el desert....

El fotut és que parlo amb periodistes, artistes, gent de la cultura, i sempre trobo la mateixa resposta. No t’hi escarrassis . El PSC no vol Cultura. Genera mal de caps i no produeix cap vot. A la que apreti IC , tot quedarà igual.

Però soc tan il·lús i m’agrada pensar en una Mataró culturalment diferent, amb ales i il·lusió. Però el cor es repeteix. El PSC no vol cultura.

Com m’agradaria una postura clara. Però està clar , al PSC a vegades sembla que le asesore el enemigo,
I els fets semblen demostrar-ho.

3.-

Aquest cap de setmana s’inaugura el nou pavelló esportiu de Cirera que portarà el nom de Teresa Maria Roca.

Malgrat tot el llegit, quasi res s’ha escrit d’ella. Vaig tenir la sort de fer-ne coneixença ja que era gran amiga de la meva germana ( no crec anar errat en dir que és la padrina d’algun dels seus fills) i de fa temps que soc bon amic d’en Ferran Rodríguez, el qui en vida va ser el seu marit.

Valgui tot això per el lamentable paper oficial que remet al nom de M.T.Roca com una bona esportista i una bona professora d’educació física. Ella era molt més, abans de la malaltia i en la lluita contra ella. Sempre recordaré les llàgrimes de Sagrario Aguado, la seva rival madrilenya, amb la que lluitaven centímetre a centímetre per el rècord d’alçada, quan la Maria Teresa va morir, i es va esvair per sempre la seva cara pigada .

Tinguin per segur que el proper diumenge estaré en la inauguració. I potser ploraré , ves a saber , però m’agradaria pensar que algú del Patronat d'Esports haurà pensat en Sagrario Aguado, la seva rival, la seva amiga , a bon segur la que , fora de la família, més s’emocionarà amb el nou pavelló, que mai podria haver escollit millor titular, com el de la Maria Teresa Roca.

REPICO

Em truca Rafa Milan per citar-me i parlar de Proposta Mataró. Serà en dues setmanes.
Cosas veredes si elecciones haberes, dixit el savi.