PARAULES D’AMOR

A la cultura és clar, les que varen sonar el passat dissabte en la jornada sobre “la cultura que volem” que va organitzà de manera oberta el PSC en els espais del Monumental.
Una seixantena de persones s’aplegaren per discutir, en el millor sentit de la paraula, l’estat de la qüestió de la cultura local i principalment els desitjos , generalment individualitzats , de cadascun dels participants , units tan sols per una participació de manera directa o indirecta en el fet cultural mataroní, aplegant en aquest concepte els valors de la gran i la petita cultura, la cultura general i la tradicional.

Un debat que si som justos hauria de qualificar de to baix i que a bon segur , i tal com ens temien, tan sols tenia dos finalitats:
Per un costat la de catarsi col·lectiva. Hom que es mou en el camp cultural es sent maltractat. Es clar que a Mataró, i vist el que hi ha, es natural. Per això aquesta queixa col·lectiva, aquest dir jo també i si molt m’estires , jo més, serveix per l’autoafirmació del treball ( cadascun en el que ens toca, prou valorable) .
L’altra costat la d’afirmació de la participació com element important per augmentar l’autoestima. El pensar que el que diem es important, no tan sols per nosaltres, ans també per la col·lectivitat.

Dos elements , ben clarificats en una estratègia de masses com sempre ho és una lluita electoral, que podria servir per deixar-nos a tos enganyats però contents.

Però en aquesta ocasió hi havia més. Hi havia el document programàtic de Baron , un element escrit ben abans de la jornada , en la que no va participar , que en certa manera encerclava i apuntava tot el que allà es va dir, el que pot indicar una o dues coses ( i deixo que vostès triïn al seu gust) o que les mancances de la cultura a Mataró son tan evidents que quasi no fa falta parlar-ne ( aposta a la que m’apunto) o que el PSC està molt a l’aguait del que es mou en la cultura mataronina ( fet que penso no es cert).

El document programàtic de Barón és bo. I estic per a dir que malgrat la seva falta d’aprofundiment en alguns punts, és molt bo. Si parlem de notes , jo li donaria un notable alt, malgrat la meva discrepància en alguns punts en espacial en el que pertoca a la cultura popular , molt mimada al meu entendre , però que s’ha de comprendre en aquella màxima que recomana que no s’ha de mossegar la mà de qui et dona de menjar ( vots, és clar).

Recomano amplament la seva lectura , explicitada en el seu blog del passat dissabte. Estableix unes premisses més que correctes: Cultura accessible, inclusiva i de qualitat, fonamentada en els agents culturals, les entitats i els creadors. I tot amanit amb un seguit de mesures de difícil discussió.
És a dir un projecte ben estructurat i arrelat , però que es nota poc treballat , i al que caldrà polir les arestes que encara marquen camins divergents.

Molt vàlides les propostes del Carnet Cultural, de la concertació, de la creació d’espais per a la creació, de l’empresa de gestió cultural, de les formes de comunicació, etc.
Però cal anar més enllà, No val parlar així com així de la marca “Mataró Cultura”. No val inventar primer la marca i després ja veurem que posem a la bossa. Que cal tenir en compte que “Proposta Mataró” va néixer ara fa dos anys i que cal recomençar de nou.

No val apuntar que cal retocar el PMC. S’ha de treballar per explicar ben clar quin és el camí a seguir. I cal dir qui escollirà els elements artístics de referència en els espais públics i com s’organitzarà la rotació del fons d’art municipal, i....

Però amb tots els ets i uts que caldrà discutir, la proposta és enormement engrescadora i cal recolzar-la com jo faig des d’ara mateix. I fer-ho des de la petita discrepància amb afany de millora.
Una millora que ja és evident en el que pertoca a la plàstica, en especial en el compromís amb “Proposta Mataró” , projecte que encapçalo i per el que em barallo de fa ja quasi dos anys. Fet que personalment, i en que val per els artistes de Mataró, agraeixo com cal.
Ara cal afinar. Rematar arestes, polir cantonades, equilibrar pesos específics i arrodonir la jugada, que be es pot fer amb les dues propostes finals de Baron. La ruta de la romanització i el barroc del Maresme.

En el que pertoca a la segona penso que hi ha elements que no ha valorat el candidat. Ho vaig dir a algú en l’acte , però ho he confirmat en el catàleg inaugural ( 1983) del Museu del Maresme, ara de nou de Mataró.
En la sala monogràfica es parla de sis pintures a l’oli sobre taula de començaments dl XVIII. Recordava haver sentit de la veu de Santi Estrany la vàlua de les taules barroques del Museu. Pot ser un element a considerar. Com ho pot ser el nom de Rosa Alcoy, filla d’Eduard Alcoy, gran historiadora i catedràtica d’aquesta època.

Dos apunts que podrien donar més brillantor a un projecte prou interessant, que cal polir per ser brillant del tot , i que de ser cert ens dona esperances a tots aquells que pensem que la cultura mataronina te molt per dir.

Ara tan sols falta que el PSC s’ho cregui això d’apostar per la regidoria de Cultura. Que ja n’hi ha prou d’amagar el cap sota l’ala i que d’una i per totes s’ha d’agafar el toro per les banyes. Que com es va dir en la jornada, aquesta sembla ser la darrera oportunitat.
Esperem que de veritat ho creguin, encara que si us he de ser franc... Jo no les tinc totes. Quan repeteixen tantes vegades allò de que, ... segons els resultats...

Sigui com sigui , caldria apostar en ferm per Cultura. De no fer-ho seriem molts els que no ho perdonariem.