NOMS PROPIS

JOAN FONTCUBERTA

El diari “El País” te per costum dedicar el seu stand d’ARCO a un artista de primera línia. Enguany el nom escollit ha estat el fotògraf català Joan Fontcuberta i a ell li dedica suplement especial en l’ “EPS”. Qui hagi mirat amb atenció l’article potser s’haurà sorprès d’una foto en la que juga amb el seu pare a la platja de Mataró. La raó és ben senzilla, la seva mare , - Villà de cognom -, es mataronina de soca-rel.


Vaig contactar amb Joan Fontcuberta fa uns anys quan va exposar a la madrilenya sala Helga de Alvear , una mostra que tenia a la sang com a protagonista. Frotis sanguinis de diferents personatges esdevenien com DNI específics per les seves formes i en certa manera establien una grafologia especial.

Per aquell temps , en l’empresa en la que treballo existia una revista corporativa en la que existia un apartat artístic degut a la bona col·lecció d’obres de les que gaudia , o gaudeix , la mateixa. Jo n’era l’encarregat de parlar en cada número d’alguna de les peces de la col·lecció i em va semblar que una exposició com de la de Fontcuberta podia ser un bon punt de partida per parlar d’un art diferent .

Vaig contactar amb ell mitjançant la galeria i el resultat va ser magnífic. Atent, receptiu, sorprès , tot li va semblar be. En les converses va aparèixer el nom de La Roca com el seu lloc de residència i en dir-li que un era de Mataró, es va esplaiar a gust.

Que Mataró era per ella un lloc de referència , que hi tenia molta família ja que la seva mare era de Mataró. Que feia molts anys havia fet una cosa al Museu, però que li agradaria molt fer una exposició a Mataró. Que...
Vaig contactar immediatament amb el PMC i la resposta va ser la que tots sabem, Fontcuberta no ha fet mai res a Mataró, i això que la línia seguida per el nostre ínclit PMC ha estat ni més ni menys la seva.
Apunti dons qui hagi ser el nou regidor de Cultura el nom de Fontcuberta en la seva agenda, i en un lloc destacat. Si fa anys vàrem perdre l’oportunitat, seria qüestió de no recaure en l’error.


OLEGUER i CALDERÓN







Per els seus actes els coneixereu. Oleguer ha expressat les seves opinions al respecte del cas De Juana Chaos i ho ha fet amb la sinceritat que el caracteritza.
Podré estar o no, d’acord amb ell. Certament no ho estic , però em sembla molt correcte que expressi el que pensi i senti. I no m’agrada aquesta postura hipòcrita de que no s’ha de barrejar política i esport.


Un esportista és esportista i home. Com esportista defensa la seva samarreta. Com home defensa les seves idees. Apostar per l’asèpsia és apostar per un borreguisme, quan justament aquells que manen ( Laporta i Cia) si que fan de la política el seu element de projecció molt més enllà del punt esportiu.


Per això el meu reconeixement a Oleguer, i reconèixer l’oportunisme publicitari de Kelme que d’un no res, obté uns rèdits importants fonamentats en l’anticatalanisme de molts sectors.
Tot per acabar censurant aquest “polaco el que no bote” del Sr.Calderon ahir a Màlaga, que nou ens porta al fanatisme carpetovetònic més barroer.


El que no deixa de ser curiós és el paral·lelisme en la pose de les fotografies. A bon segur que podríem dir que son les dues cares de la moneda.