DEBAT CULTURAL

PLA D’EQUIPAMENTS

Divendres passat no vaig poder assistir a la inauguració de l’exposició sobre el Pla d’Equipaments Culturals que es celebrava al Museu. Just quan amb en Perecoll i en Carles Spà estàvem a punt d’acostar-nos, una trucada telefònica em reclamava amb urgència. Un petit accident esportiu de la meva filla sense posterior importància, però que obligava al tradicional pas de visita mèdica, radiografia, immobilització etc. Un altre petit ensurt, i que tots siguin com aquest.
Avui dons n’he fet oportuna visita i com quasi tots he quedat esparverat, esmaperdut, bocabadat i... en veure l’antiexposició per excel·lència , aquella que no parla de res i a més ho fa de la pitjor manera.

Estic totalment d’acord amb Jaume Graupera de que no és una exposició electoralista. I tant que no ho és. Més aviat és al contrari, ja que qualsevol que se la miri amb una mica d’atenció, tindrà clar que vist el vist, i el que diuen es veurà, sota cap concepte es por repetir una legislatura cultural com aquesta.
Un Pla d’equipaments amb més de tres anys d’història, amb quasi la meitat del temps contemplat en el PECM , per tenir tan sols pressupostat per aquest any 62000 euros per la Capella dels Dolors i la previsió de començar ( el més calent està a l’aigüera ) les obres de Can Marfà, és demostratiu de que no s’està per la labor de cap de les maneres i en cap àmbit.

Em resum 21000 euros malgastats en una exposició que poca gent visitarà, menys encara hi prestarà atenció, i que podia haver passat simplement adjuntant l’opuscle editat ( és còpia del que diuen els plafons) al butlletí municipal.

És clar que potser mirant el vídeo la comprensió es facilita. Llàstima que per el vist avui el vídeo és mut i no te sonorització. O serà que com no passa ningú per l’exposició es baixa el só per no molestar als vigilants?.
Certament tinc mala sort amb els vídeos del Museu. El d’avui mut, “Peca” a Ca l’Arenas em va costar Deu ,ajuda i tres visites per poder-lo visionar . O potser el problema no és meu i sí de l’eficàcia de la gent del Museu?. Millor no pensar-ho


DEBAT CRÍTIC

“El País” d’avui presenta una interessant entrevista amb Lourdes Fernández , directora d’ARCO. El titular de la mateixa és impactant : “Hi ha una absoluta manca de debat en l’art contemporani” , per explicitar després quan se li parla del lligam amb la indústria cultural: “El problema d’aquest país és que no hi ha crítica, com la pot haver en altres àmbits de la cultura, com en el cinema , que també és una indústria que mou molt diner. Una pel·lícula realitzada per un gran director pot enfonsar-se per una crítica nefasta. Això és el que jo trobo a faltar en l’art contemporani. Hi ha una absoluta manca de debat”.
Estic totalment d’acord, i la referència sembla que sigui escrita per a Mataró, on sols existeix l’art contemporani, que sempre es considera de gran qualitat, davant el desert que significa la resta de conceptes artístics.

No hi ha debat ja que s’exerceix la caritat per part d’uns certs superiors , la gent del PMC ,Can Xalant, Ca l’Arenas, Espai f... , i una ltres inferiors , que som la resta.

Ara està exposant a Ca l’Arenas un contemporani més , en Xavier Roldan. Un n’ha escrit una crítica amb els seus raonaments. Aquests podran ser bons o dolents, acceptats o refusats , concordar amb ells o pensar que és un ximple, però davant d’uns raonaments, siguin els que siguin, sols es poden oposar d’altres raonaments.

En la crítica és juga amb el significat d’una paraula i la seva absència en el diccionari , per fer avinent que malament rai quan per parlar de l’obra d’un, s’han d’emprar paraules que després s'han d’intentar desxifrar mitjançant el diccionari. Que si no s’entenen les paraules difícil serà entendre l’obra.
Quan escric aquest post hi ha set comentaris a la crítica ( rècord després de més de tres cents escrits ) , sis d’ells s’endinsen en la vessant filològica / ortogràfica i tan sols un discrepa del comentari amb l’única reflexió de qualificar-me com a carca i de dir que estic escaldat amb els comentaris de Jorge Carrion , que no se quina relació pugui tenir amb aquesta exposició.

Així anem. Amb el debat , la discussió , aquella bona discussió que moltes vegades porta a la llum , amagats sota la fredor ambiental d’estar sempre essent posseïdors de la gran veritat, I així, d’aquesta manera , anem malament, però que molt malament.

I que això s'ho apunti un partit polític que de cop i volta ha esborrat el que es presumia interessant debat de pluja d'idees per part d'un reduit grup de persones amb un cert pes específic en la cultura de la ciutat, per substituir-lo per un seminari d'aquells d'aparell de partit més indicatiu de l'aparença de la participació que no pas de la realitat de la mateixa.

I un es pregunta, de que tenen por ?.